Acceso usuarios
Barcelona, España
El artículo explora el abandono educativo en las transiciones posobligatorias desde una perspectiva metodológica longitudinal, con el objetivo de identificar y dimensionar la heterogeneidad de perfiles de alumnado y de itinerarios conducentes al abandono educativo. A fin de explorar la heterogeneidad de los perfiles del alumnado que abandona, se ha procedido a un análisis de componentes principales que ha permitido construir una tipología de subjetividad de la experiencia escolar y un posterior análisis de clasificación —clúster—, con la incorporación de la variable de rendimiento escolar. Los resultados presentados muestran la relevancia de analizar el abandono educativo desde una metodología longitudinal, ya que permite identificar los momentos críticos de la ruptura escolar, que van desde el absentismo y la deserción temporal hasta el abandono definitivo. Estos eventos son generadores de vulnerabilidad y riesgo de abandono definitivo, y reclaman un acompañamiento individualizado y un replanteamiento de la orientación como ámbitos clave para la intervención. Cabe asimismo destacar la importancia de la experiencia escolar y los bajos resultados escolares como predictores del abandono educativo, mientras que el autoconcepto escolar positivo parece ser un claro factor de protección del abandono. Esto sugiere un ámbito de intervención para la prevención que gira en torno al apoyo pedagógico y al refuerzo positivo que el profesorado puede activar con el alumnado social y escolarmente más vulnerable.
L’article explora l’abandó educatiu en les transicions postobligatòries des d’una perspectiva metodològica longitudinal, amb l’objectiu d’identificar i dimensionar l’heterogeneïtat de perfils d’alumnat i d’itineraris conduents a l’abandó educatiu. Per tal d’explorar l’heterogeneïtat dels perfils de l’alumnat que abandona, s’ha procedit a fer una anàlisi de components principals que ha permès construir una tipologia de subjectivitat de l’experiència escolar i una posterior anàlisi de classificació —clúster—, amb la incorporació de la variable de rendiment escolar. Els resultats presentats mostren la rellevància d’analitzar l’abandó educatiu des d’una metodologia longitudinal, ja que permet identificar els moments crítics de la ruptura escolar, que van des de l’absentisme i la deserció temporal fins a l’abandó definitiu. Aquests esdeveniments són generadors de vulnerabilitat i risc d’abandó definitiu, i reclamen un acompanyament individualitzat i un replantejament de l’orientació com a àmbits clau per a la intervenció. Així mateix, cal destacar la importància de l’experiència escolar i els baixos resultats escolars com a predictors de l’abandó educatiu, mentre que l’autoconcepte escolar positiu sembla ser un clar factor de protecció de l’abandó. Això suggereix un àmbit d’intervenció per a la prevenció que gira entorn del suport pedagògic i del reforç positiu que el professorat pot activar amb l’alumnat socialment i escolarment més vulnerable.
This article explores school dropout in post-compulsory education from a longitudinal perspective with the aim of identifying and measuring the heterogeneity of student profiles and educational pathways. In order to explore the heterogeneity of profiles of students who drop out, an analysis was carried out of the main components, which allowed constructing a typology of the subjectivity of school experience and a subsequent cluster analysis incorporating the variable school performance. The results demonstrate the importance of analyzing school dropout from a longitudinal perspective in order to identify critical moments of school interruption, which range from absenteeism to temporary or permanent dropout. These events lead to situations of vulnerability and the risk of permanent desertion, thus requiring individualized accompaniment as key areas of intervention. It is also important to emphasize the importance of school experience and low performance as predictors of school dropout, while the school’s positive self-concept seems to be a clear protective factor against school dropout. This suggests an area of intervention for prevention related to pedagogical support and positive reinforcement that teachers can activate with the more socially and educationally vulnerable students.
