Barcelona, España
Madrid, España
La división de los sistemas educativos en itinerarios diferenciados —académico y profesional— es uno de los elementos centrales para explicar las pautas de estratificación y desigualdad social en el ámbito internacional. Entre los múltiples factores que dan cuenta de la relación entre itinerarios educativos y desigualdad social, la literatura especializada ha señalado el rol que desempeñan las expectativas docentes como factor crucial para entender la asignación de diferentes estudiantes a distintos itinerarios. En el contexto español, es todavía escasa la literatura que aborda el rol de las creencias docentes para entender las pautas de desigualdad social asociadas con las transiciones educativas de los y las jóvenes. En este contexto, el objetivo del artículo es analizar la imagen que el profesorado tiene construida del alumnado de Bachillerato y de Formación Profesional (FP) e investigar las características atribuidas a los y las estudiantes de ambos itinerarios formativos en términos de capacidades, hábitos y carácter. Partiendo de una perspectiva constructivista, el análisis se basa en 37 entrevistas en profundidad con tutores/as de ESO y Bachillerato y Formación Profesional de 8 centros educativos de la ciudad de Barcelona. Los resultados muestran una concepción ampliamente dicotómica del alumnado de Bachillerato y de FP. Estas concepciones tienen un papel clave en la legitimación discursiva de un sistema de educación posobligatoria altamente segmentado y desigual.
La divisió dels sistemes educatius en itineraris diferenciats —acadèmic i professional— és un dels elements centrals per explicar les pautes d’estratificació i desigualtat social en l’àmbit internacional. Entre els múltiples factors que expliquen la relació entre itineraris educatius i desigualtat social, la literatura especialitzada ha assenyalat el rol de les expectatives docents com a factor crucial per entendre l’assignació de diferents estudiants a diferents itineraris. En el context espanyol, encara és escassa la literatura que aborda el rol de les creences docents per entendre les pautes de desigualtat social associades amb les transicions educatives dels i de les joves. En aquest context, l’objectiu de l’article és analitzar la imatge que el professorat té construïda de l’alumnat de Batxillerat i de Formació Professional (FP) i investigar les característiques atribuïdes als i a les estudiants d’ambdós itineraris formatius en termes de capacitats, hàbits i caràcter. Partint d’una perspectiva constructivista, l’anàlisi es basa en 37 entrevistes en profunditat amb tutors/es d’ESO i Batxillerat i Formació Professional de 8 centres educatius de la ciutat de Barcelona. Els resultats mostren una concepció àmpliament dicotòmica de l’alumnat de Batxillerat i d’FP. Aquestes concepcions tenen un paper clau en la legitimació discursiva d’un sistema d’educació postobligatòria altament segmentat i desigual.
The division of the educational systems into different tracks —academic and VET— represents one of the key elements in explaining social stratification and inequalities. Among the multiple factors that explain the relation between education tracks and social inequality, teachers’ expectations are conceived as a crucial element in understanding the distribution of different students in each track. In the Spanish context there is still a lack of literature analyzing the role of teachers’ expectations to explain the social inequalities associated to educational transitions. In this context, the aim of the paper is to explore teachers’ conceptions of Baccalaureate and VET students, exploring the features attributed to students in each track in terms of abilites, manners and character. Based on a constructivist approach, the article draws on data from a qualitative study based on 37 in-depth interviews to tutors from both secondary compulsory education, Baccalaureate and VET in a sample of 8 secondary schools in the city of Barcelona. The findings of the paper show a remarkably dichotomized conception between students from the academic and the professional track. These conceptions play a key role in the discursive legitimation in a highly segmented and unequal post compulsory education system.