Aquest treball sistematitza l’impacte de la doctrina constitucional sobre l’equilibri inexcusable de les llengües oficials (STC 31/2010) en el control jurisdiccional projectat arran de diverses demandes adreçades contra polítiques de normalització lingüística desenvolupades per entitats locals amb llengua pròpia. Això permet valorar millor el contingut regressiu de la doctrina constitucional, així com els seus límits.