Ideologia, jerarquia lingüística i jurisprudència constitucional a Espanya

• Autores: Vicenta Tasa Fuster
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 76, 2021, págs. 22-39
• Idioma: varios idiomas
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen

  • La jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) en matèria lingüística ha estat condicionada, d’antuvi, per uns valors ideològics que entenen el castellà no sols com una llengua oficial d’àmbit general, sinó també com una llengua comuna i pròpia de tots els ciutadans espanyols i que té una oficialitat reforçada. Així, la jurisprudència del TC ha devaluat les altres oficialitats lingüístiques, tot i que el poder constituent hi preveia una oficialitat plena, i ha basat la seua configuració del règim lingüístic espanyol, de manera progressiva, en l’article 3.1 de la Constitució, menystenint la resta d’articles de la Constitució que consideren la diversitat lingüística espanyola com un patrimoni col·lectiu espanyol que cal protegir i promoure activament.

• Referencias bibliográficas
  • Álvarez Junco, José. (2016). Dioses útiles. Naciones y nacionalismos. Madrid: Galaxia Guttenberg.
  • Aparicio, Miguel Ángel. (2010). Alguna consideración sobre la Sentencia 31/2010 y el rol atribuido al Tribunal Constitucional. Revista Catalana...
  • Aracil, Lluís Vicent. (1973). Bilingualism as a myth. Interamerican Review, 2, 521-533.
  • Bastida, Xacobe. (2007). La senda constitucional. La nación española y la Constitución. Dins Carlos Taibo i altres, Nacionalismo español....
  • Berlin, Isaiah. (1998). El fuste torcido de la humanidad. Capítulos de historia de las ideas. Barcelona: Península.
  • Corcuera, Francisco Javier. (2000). La Constitución española de 1931 en la historia constitucional comparada. Revista Española de Derecho...
  • Cortes. (1978, 12 de maig). Sesión núm. 6 de la Comisión de Asuntos Constitucionales y Libertades Públicas. Diario de Sesiones del Congreso...
  • Cortes. (1978, 16 de maig). Sesión núm. 6 de la Comisión de Asuntos Constitucionales y Libertades Públicas. Diario de Sesiones del Congreso...
  • Fallada, Juan Ramón. (2020). Crítica de la tesis de la unidad de España como norma fundamental del orden constitucional. Revista d’Estudis...
  • Feliu, Francesc, i Juher, Cristina (ed.). (1999). La invenció de les llengües nacionals. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Ferguson, Charles A. (1959). Diglossia. Word, 15, 325-340.
  • Fishman, Joshua A. (1967). Bilingualism with and without diglossia; diglossia with and without bilingualism. Journal of Social Issues, 23,...
  • Grillo, Ralph D. (1989). Dominant languages: Language and hierarchy in Britain and France. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Kachru, Braj B. (2006). The power and politics of English. Dins Kingsley Bolton i Braj B. Kachru, World Englishes. Critical Concepts in Linguistics...
  • Jou, Lluís. (2011). La STC 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals,...
  • Laponce, Jean. (1984). Langue et territoire. El Quebec: Presses de l’Université Laval.
  • Laponce, Jean. (2006). Loi de Babel et autres régularités des rapports entre langue et politique. El Quebec: Presses de l’Université Laval.
  • Milian, Antoni. (2016). Más sobre derechos lingüísticos. Reflexiones sobre los límites constitucionales y su interpretación por el Tribunal...
  • Montesquieu, Charles. (2002). El espíritu de las leyes. Madrid: Istmo.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos. (2015). Errores y horrores del españolismo lingüístico. Tafalla: Txalaparta.
  • Pérez Royo, Javier. (2015). La reforma constitucional inviable. Madrid: Catarata.
  • Phillipson, Robert. (2006). Language policy and linguistic imperialism. Dins T. Ricento (ed.), An introduction to language policy. Theory...
  • Pla Boix, Anna Maria. (2005). El règim jurídic de les llengües a l’Administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
  • Pons, Eva. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Revista...
  • Riera-Gil, Elvira. (2013). Sobre el concepte polític de llengua comuna: una aproximació teòrica i comparada. Revista de Llengua i Dret, Journal...
  • Tasa, Vicenta. (2017). Desigualtat conflictiva o igualtat pacífica. Drets lingüístics i ordenament constitucional a Suïssa i Espanya. Dos...
  • Tasa, Vicenta. (2019). Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Tasa, Vicenta, i Bodoque, Anselm. (2016). Poder i llengua. Les llengües de l’ensenyament al País Valencià. València: Nexe.
  • Therborn, Göran. (2015). La ideología del poder y el poder de la ideología. Madrid: Siglo XXI.
  • Sumption, Jonathan. (2019). Juicios de Estado. Barcelona: Antoni Bosch.
  • Valera, Joaquín. (2003). La Constitución de 1978 en la historia de España: continuidad y ruptura. Revista Española de Derecho Constitucional,...
  • Van Dijk, Teun. (2001). Un estudi lingüístic de la ideologia? Dins Toni Mollà (ed.), Ideologia i conflicte lingüístic (p. 33-56). Alzira:...
  • Van Dijk, Teun. (2005). Política, ideología y discurso. Quórum Académico, 2, 15-48.
  • Van Dijk, Teun. (2009). Discurso y poder. Barcelona: Gedisa.
  • Weinreich, Ulrich. (1953). Languages in contact. Findings and problems. La Haia, París, Nova York: Mouton.