Acceso usuarios
[1]
Murcia, España
La distribución de áreas de poder en las democracias contemporáneas se canaliza a través de la asignación de comisiones. Tomando como punto de partida que los procesos institucionales están generizados de acuerdo con los postulados del institucionalismo feminista, en este artículo se argumenta que la asignación de comisiones sigue estando generizada incluso en un contexto de paridad. Para ello se utiliza una base de datos original sobre la composición de las comisiones y las características de los representantes de las 14 legislaturas del Congreso de los Diputados español, así como entrevistas a diputados y diputadas de la legislatura xiv. Además, se repiensan las teorías de la organización legislativa bajo una perspectiva de género, con la finalidad de comprender el fenómeno en su totalidad. La principal conclusión del presente artículo es que la distribución de materias de poder ha sido asimétrica. Mientras que en los espacios de poder tradicionalmente dominados por hombres las mujeres aumentan su presencia en paralelo a su presencia numérica en el total de la Cámara, en aquellas materias estereotípicamente femeninas la presencia de mujeres se mantiene y aumenta, siendo el género la principal variable explicativa de pertenecer a este tipo de comisiones.
La distribució d'àrees de poder a les democràcies contemporànies es canalitza a través de l'assignació de comissions. Prenent com a punt de partida que els processos institucionals estan generitzats d'acord amb els postulats de l'institucionalisme feminista, s'argumenta en aquest article que l'assignació de comissions continua estant generitzada fins i tot en un context de paritat. Per això s'utilitza una base de dades original sobre la composició de les comissions i les característiques dels representants de les 14 legislatures del Congrés dels Diputats espanyol, així com entrevistes a diputats i diputades de la legislatura XIV. A més, es repensen les teories de l'organització legislativa sota una perspectiva de gènere amb la finalitat de comprendre totalment el fenomen. La principal conclusió del present article és que la distribució de matèries de poder ha estat asimètrica. Mentre que als espais de poder tradicionalment dominats per homes les dones augmenten la seva presència en paral·lel a la seva presència numèrica al total de la cambra, en aquelles matèries estereotípicament femenines la presència de dones es manté i augmenta, sent el gènere la principal variable explicativa de pertànyer a aquest tipus de comissions.
The distribution of areas of power in contemporary democracies is channelled through the assignment of committee membership. Taking as a starting point that institutional processes are gendered in accordance with the principles of feminist institutionalism, this article argues that committee assignment continues to be gendered even in a context of parity. This paper uses an original database on the composition of committees and the characteristics of the representatives of the 14 legislatures of the Spanish Congress of Deputies, as well as interviews with male and female deputies of the 14th legislature. Furthermore, this paper tries to rethink the theories of legislative organisation from a gender perspective in order to understand the phenomenon completely. The main conclusion of this article is that the distribution of power has been asymmetrical. While in traditionally male-dominated areas of power, women’s presence increases in parallel to their numerical presence in the chamber as a whole, in stereotypically feminine areas women’s presence is maintained and increases, with gender being the main explanatory variable for membership of these types of committees.
