Acceso usuarios
[1]
;
Sánchez Pérez, María del Carmen
[1]
;
Candela Soto, Paloma
[1]
Ciudad Real, España
Este artículo analiza el proceso de acreditación y profesionalización de las trabajadoras de cuidados de atención directa desde la perspectiva de las y los profesionales implicados en la gestión y organización de las residencias de mayores. En la última década, cambios legislativos han exigido a las trabajadoras del sector certificar su cualificación mediante un sistema acreditativo o una formación específica. El estudio se enfoca en discursos de profesionales que guiaron y formaron a las trabajadoras en su proceso de formación y estabilización laboral, con el objetivo de lograr la profesionalización en el ámbito de los cuidados institucionalizados. Utilizando un enfoque cualitativo, se llevaron a cabo 18 entrevistas semiestructuradas a estos profesionales. Para el análisis de los discursos, se empleó el enfoque temático descriptivo de Braun y Clarke (2006), destacando las diferencias entre los discursos de expertos masculinos y femeninos para explorar cómo se percibe el proceso formativo de las trabajadoras y su impacto en la profesionalización de las tareas de cuidado.
Los resultados resaltan las dificultades que enfrentan las trabajadoras para cumplir con los requisitos de acreditación, así como la expansión de oportunidades laborales para aquellas que superan los estándares de formación. También se revelan efectos no deseados del proceso de estabilización, como la volatilidad en el empleo y el agravio comparativo entre las cuidadoras. La perspectiva de estos profesionales que acompañan de cerca las experiencias formativas de las cuidadoras proporciona una visión más completa del proceso, destacando tanto sus ventajas como desafíos.
Aquest article analitza el procés d’acreditació i professionalització de les treballadores de cures d’atenció directa des de la perspectiva dels professionals implicats en la gestió i organització de les residències per a gent gran. En l’última dècada, canvis legislatius han exigit a les treballadores del sector que certifiquin la seva qualificació mitjançant un sistema acreditatiu o una formació específica. L’estudi se centra en discursos de professionals que van guiar i formar les treballadores en el seu procés de formació i estabilització laboral, amb l’objectiu d’aconseguir la professionalització en l’àmbit de les cures institucionalitzades. Utilitzant un enfocament qualitatiu, es van fer divuit entrevistes semiestructurades a aquests professionals. Per a l’anàlisi dels discursos, es va emprar l’enfocament temàtic descriptiu de Braun i Clarke (2006) i es van destacar les diferències entre els discursos d’experts masculins i femenins per explorar com es percep el procés formatiu de les treballadores i el seu impacte en la professionalització de les tasques de cura.
Els resultats ressalten les dificultats de les treballadores per complir amb els requisits d’acreditació, així com l’expansió d’oportunitats laborals per a les que superen els estàndards de formació. També es revelen efectes no desitjats del procés d’estabilització, com la volatilitat en l’ocupació i el greuge comparatiu entre les cuidadores. La perspectiva d’aquests professionals que acompanyen de prop les experiències formatives de les cuidadores proporciona una visió més completa del procés i en destaca tant els avantatges com els desafiaments.
This article analyzes the accreditation and professionalization process of direct care workers from the perspective of the professionals involved in the management and organization of skilled nursing facilities. In the last decade, legislative changes have required women workers in the sector to certify their qualifications through an accreditation system or specific training. This study focuses on the discourses of professionals who have guided workers in their training and job stabilization process with the aim of achieving professionalization in the field of institutionalized care. Using a qualitative approach, 18 semi-structured interviews were conducted with these professionals. For the analysis of the discourses, the descriptive thematic approach of Braun and Clarke (2006) was used, highlighting the differences between the discourses of male and female experts to explore how the training process of women workers is perceived and its impact on the professionalization of care tasks.
The results highlight the difficulties female workers face in meeting accreditation requirements, as well as the expansion of job opportunities for those who exceed training standards. Unintended effects of the stabilization process are also revealed, such as labor volatility and comparative grievances among caregivers. The perspective of professionals who participate in the training experiences of caregivers provides a more complete view of the process and highlights both its advantages and challenges.
