En este artículo se presenta una investigación biográfico-narrativa que tiene como objetivo elaborar la historia de vida de Corina, una mujer venezolana con Síndrome de Down y, a su vez, conocer el impacto que en ella tienen los diferentes ejes de opresión experimentados por la persona tanto en la construcción de su identidad y mecanismos de resistencia, como en su experiencia educativa y su vida adulta desde una perspectiva interseccional.
Se recogen los datos a través de entrevistas biográficas y se realiza un análisis interpretativo basado en el Enfoque Relacional Centrado en la Voz (VCR). A través de la voz de Corina, nos sumergimos en un relato intenso que aborda, entre otros temas, el desarraigo, el primer amor, el arte, la deconstrucción profesional, el acoso o la segregación en el ámbito educativo. Pero, sobre todo, Corina nos traslada a un escenario lleno de posibilidades, de resistencia y de deseo de pertenecer.
Esta investigación pretende ser una muestra de construcción contrahegemónica de identidad y una invitación a la deconstrucción personal y profesional, abriendo la puerta a cuestiones como la identificación y comprensión de la resistencia ejercida por colectivos históricamente oprimidos, la falta de accesibilidad en la investigación educativa y, por encima de todo, la necesidad de escuchar.
En aquest article es presenta una investigació biogràfica-narrativa que té com a objectiu elaborar la història de vida de Corina, una dona veneçolana amb Síndrome de Down i, alhora, conèixer l'impacte que hi tenen els diferents eixos d'opressió experimentats per la persona tant en la construcció de la seva identitat i mecanismes de resistència, com en la seva experiència educativa i la seva vida adulta des d'una perspectiva interseccional.
Es recullen les dades a través d'entrevistes biogràfiques i es realitza una anàlisi interpretativa basada en l'Enfocament Relacional Centrat a la Veu (VCR). A través de la veu de Corina, ens submergim en un relat intens que aborda, entre d’altres temes, el desarrelament, el primer amor, l'art, la deconstrucció professional, l'assetjament o la segregació a l'àmbit educatiu. Però sobretot Corina ens trasllada a un escenari ple de possibilitats, de resistència i de desig de pertànyer.
Aquesta investigació pretén ser una mostra de construcció contrahegemònica d'identitat i una invitació a la desconstrucció personal i professional, obrint la porta a qüestions com ara la identificació i comprensió de la resistència exercida per col·lectius històricament oprimits, la manca d'accessibilitat a la investigació educativa i, per damunt de tot, la necessitat d’escoltar.
This paper presents a biographical-narrative investigation that aims to elaborate the life history of Corina, a Venezuelan woman with Down Syndrome and, at the same time to know the impact that the different axes of oppression experienced have on her, both in the construction of their identity and resistance mechanisms, as well as in her educational experience and her adult life from an intersectional perspective.
Data are collected through biographical interviews and an interpretive analysis based on the Voice- Centered Relational Approach (VCR) is performed. Through Corina's voice, we immerse ourselves in an intense story that addresses, among other topics, uprooting, first love, art, professional deconstruction, harassment or segregation in the educational field. But, above all, Corina takes us to a stage full of possibilities, resistance and the desire to belong.
This research aims to be a sample of counter-hegemonic construction of identity and an invitation to personal and professional deconstruction, opening the door to issues such as the identification and understanding of the resistance exerted by historically oppressed groups, the lack of accessibility in educational research and, above all, the need to listen.