Acceso usuarios
El articulo define las características de lo que podría ser un buen acompañamiento a las familias con hijos o hijas con discapacidad, para analizar las posibilidades y capacidades de los Equipos de Asesoramiento Psicopedagógico (EAP) de llevarlo a cabo con suficiente eficacia. Parte de un estudio de DINCAT (Discapacidad Intelectual de Catalunya), realizado el 2010 y que hace una descripción de la realidad de las familias con persones con discapacidad y plantea una serie de propuestas para facilitarles una mayor calidad de vida. Se destacan las más importantes de las que se podrían vincular con los procesos de escolarización, que sirven para definir un buen modelo de acompañamiento en este aspecto. Luego se hace un repaso de los momentos clave en la escolarización de los alumnos con necesidades educativas especiales derivadas de discapacidades, para describir la posible intervención del EAP en cada situación.
En las conclusiones se destaca que el EAP podría ser un referente para las familias a lo largo de la escolarización si sus condiciones de Trabajo pudieran garantizar el tiempo suficiente que requieren los procesos de acompañamiento. En cualquier caso, se pone el acento en la necesidad de considerar a la familia como la instancia de más relieve a la hora de tomar decisiones que afecten a sus hijos e hijas en la escuela y en el instituto. Finalmente, se plantea una propuesta a los profesionales de los EAP y a la Administración para que, treinta años después, vuelvan a pensar sobre las funciones de los equipos.
The article defines the characteristics of what could be a good form of support for families with sons or daughters with disabilities, and then analyses the possibilities and competences of the Psychopedagogical Counseling Teams (EAP) to carry them out effectively enough. It is based on a study by DINCAT (Intellectual Disability of Catalonia), carried out in 2010 which describes the reality of families of people with disabilities and which outlines a series of proposals in order to provide them with a better quality of life. Then the key moments in the schooling of students with special educational needs derived from disabilities are reviewed, to describe the possible intervention of the EAP in each situation.
To conclude it is highlighted that the EAP could be a point of reference for families throughout schooling if their working conditions could guarantee the time necessary for the supportive processes. In each case, emphasis is placed on the need to consider the family as the most relevant place for making decisions that affect their sons and daughters both at primary and secondary school. Finally, a proposal is made to the professionals and to the administration itself so that, thirty years later, they could rethink the functions of the teams.
L’article defineix les característiques del que podria ser un bon acompanyament a les famílies amb fills o filles amb discapacitat, per després analitzar les possibilitats i competències dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de dur-ho a terme amb prou eficàcia. Parteix d’un estudi de DINCAT (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya), realitzat el 2010 i que fa una descripció de la realitat de les famílies amb persones amb discapacitats i planteja un seguit de propostes per tal de facilitar-los una major qualitat de vida. Es destaquen les propostes més importants que es podrien vincular amb els processos d’escolarització, que servirien per definir un bon model d’acompanyament en aquest aspecte. Llavors es repassen els moments clau en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats, per descriure la possible intervenció de l’EAP en cada situació.
En les conclusions es destaca que l’EAP podria ser un referent per les famílies al llarg de l’escolarització si les seves condicions de treball poguessin garantir el temps suficient que els processos d’acompanyament requereixen. En qualsevol cas, es posa l’accent en la necessitat de considerar la família com a instància més rellevant a l’hora de prendre decisions que afectin els seus fills i filles a l’escola i a l’institut. Finalment, es planteja una proposta als professionals dels EAP i a la mateixa Administració per tal que, trenta anys després, repensin les funcions dels equips.
