Acceso usuarios
Barcelona, España
La desconexión digital ha sido regulada en la reciente Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales, como un derecho reconocido legalmente de los trabajadores en aras de garantizar el respeto del tiempo de descanso. Sin embargo, su contenido no ha sido definido por el legislador y traslada esta responsabilidad a los agentes sociales y los empleadores, quienes, a través de la negociación colectiva y la elaboración de políticas empresariales internas, están llamados a desempeñar un papel fundamental en la configuración y exigencia de este nuevo derecho. Ante tal escenario, este artículo aborda si la calificación como derecho ofrece una solución ajustada al propósito que se persigue con la desconexión digital, añadiendo además un análisis crítico del papel que desempeñan la negociación colectiva, la representación de los trabajadores y los empresarios, así como sus implicaciones jurídicas, en la regulación de la desconexión digital.
La desconnexió digital ha estat regulada en la recent Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, com un dret reconegut legalment dels treballadors en honor de garantir el respecte del temps de descans. No obstant això, el seu contingut no ha estat definit pel legislador i trasllada aquesta responsabilitat als agents socials i els ocupadors, que, per mitjà de la negociació col·lectiva i l’elaboració de polítiques empresarials internes, estan cridats a exercir un paper fonamental en la configuració i exigència d’aquest nou dret.
Davant aquest escenari, aquest article aborda si la qualificació com a dret ofereix una solució ajustada al propòsit que es persegueix amb la desconnexió digital, afegint a més una anàlisi crítica del paper que exerceixen la negociació col·lectiva i la representació dels treballadors i els empresaris, i també les seves implicacions jurídiques, en la regulació de la desconnexió digital.
Digital disconnection was regulated in the recent Organic Law 3/2018, of December 5, on Protection of Personal Data and Guarantee of Digital Rights, as a legally recognised right for the workers in order to guarantee observance of rest times. However, its content has not been defined by the legislator, and transfers this responsibility to social agents and employers, who, through collective negotiation and the production of internal business policies, are called upon to play a fundamental role in the configuration and requirements of this new law.
In the light of these circumstances, this article addresses whether the description as a right offers a solution adjusted to the proposal that is pursued with digital disconnection, also adding a critical analysis of the part that collective negotiation and the representation of workers and business owners plays, as well as the legal implications of this in the regulation of digital disconnection.
