Acceso usuarios
Brasil
La escuela para los pueblos indígenas en Brasil es un fenómeno que nació con la colonización, habiendo funcionado de diversas maneras en los diferentes tiempos y espacios. Durante el período colonial e imperial (siglos xvi a xix), las iniciativas educativas dirigidas a los indígenas fueron de carácter religioso. Sólo en el siglo XX el Estado brasileño anunció y concretó políticas educativas que, en principio, debían ser laicas, a partir de la creación del Servicio de Protección a los Indios (SPI) que actuó en gran parte del territorio nacional entre 1910 y 1967. Asentado en una práctica tutelar, el órgano indigenista se encargó de implementar políticas que apuntaban a la integración de los indígenas en la sociedad nacional y tuvo en la escuela una importante aliada en el cumplimiento de sus objetivos. Sobre las políticas de educación escolar implementadas hacia el pueblo Kaingang, del estado de Rio Grande do Sul, en la región sur de Brasil, trata el presente artículo. A través del análisis de documentos oficiales y de bibliografía que abordan la actuación del SPI y sus políticas, el estudio muestra cómo y para qué fueron puestas en marcha escuelas para el pueblo Kaingang en los puestos indígenas de Nonoai, Guarita, Ligeiro y Cacique Doble, en el periodo de vigencia del órgano indigenista. Es posible concluir que, en gran medida, el SPI alcanzó sus objetivos, interfiriendo en los modos de vida tradicionales, transformando a los indígenas en trabajadores nacionales y ocasionando fuerte daño a la lengua Kaingang.
L’escola per als pobles indígenes a Brasil és un fenomen que va nàixer amb la colonització i va funcionar de diverses maneres segons els temps i els espais. Al període colonial i imperial (segles xvi al xix), les iniciatives educatives dirigides cap als indígenes van ser de caràcter religiós. Només al segle xx l’Estat brasiler va anunciar i concretar polítiques educatives que, en principi, havien de ser laiques, a partir de lacreació del Servei de Protecció als Indis (SPI), que va actuar en gran part del territori nacional entre 1910 i 1967. Assentat en una pràctica tutelar, l’òrgan indigenista se’n va encarregar d’implementar polítiques que apuntaven cap a la integració dels indígenes a la societat nacional i va tindre en l’escola una important aliada en l’assoliment dels seus objectius. Sobre les polítiques d’educació escolar implementades cap al poble Kaingang, de l’estat de Rio Grande do Sul, a la regió sud de Brasil, tracta aquest article. Amb l’anàlisi de documents oficials i de bibliografia que aborden l’actuació del SPI i les seues polítiques, l’estudi mostra com i perquè van ser engegades escoles per al poble Kaingang als llocs indígenes de Nonoai, Guarita, Ligeiro i Cacique Doble, en el període de vigència de l’òrgan indigenista. És possible concloure que, en gran mesura, el SPI va assolir els seus objectius, interferint a les formes de vida tradicionals, transformant els indígenes en treballadors nacionals i ocasionant un fort perjudici a la llengua Kaingang.
Schooling for indigenous peoples in Brazil arose during the period of colonisation and was implemented in diverse ways in different times and spaces. During the colonial and imperial period (16th-19th centuries), educational initiatives aimed at indigenous peoples were religious in nature. It was not until the 20th century that the Brazilian government announced and specified educational policies which, in principle, were to be secular, with the creation of the Indian Protection Service (SPI) that operated across much of the country between 1910 and 1967. Based on a stewardship model, the indigenous body was responsible for implementing policies that worked towards integrating indigenous people into national society, with schools being an important ally in fulfilling this aim. This articles looks at the school education policies implemented for the Kaingang people in the state of Rio Grande do Sul in southern Brazil. By analysing official documents and bibliography covering the SPI’s activities and policies, the paper demonstrates how and for what purpose schools for the Kaingang people were introduced in the communities of Nonoai, Guarita, Ligeiro and Cacique Doble during the lifespan of the indigenous body. We can broadly conclude that the SPI attained its goals, interfering in traditional ways of life and transforming indigenous people into national workers, whilst inflicting great harm on the Kaingang language.
