Valencia, España
En la moderna lucha contra la segregación y el racismo en Estados Unidos la educación jugó un papel destacado desde 1954, cuando el Tribunal Supremo declaró anticonstitucional la segregación escolar. El presente artículo analiza desde una perspectiva de la historia política y social el contexto que hizo posible la sentencia Brown vs Topeka, la enorme resistencia blanca que desató desde el segregacionismo sudista y los avances notables de la integración escolar entre las décadas de 1960 y 1970 de la mano del «liberalismo racial» del Partido Demócrata. También explora los retrocesos evidentes desde 1974, impulsados por un republicanismo conservador, que en todo el país comenzó a explotar políticamente el resentimiento racial blanco frente a las políticas federales de apoyo a las minorías.
In the modern struggle against segregation and racism in the United States, education played a pivotal role from 1954 onwards, after the Supreme Court declared school segregation anti-constitutional. This article analyses the context that made the Brown vs Topeka ruling possible from an historical, political and social context, the immense white resistance it sparked amongst southern segregationists and the notable progress made in school integration in the 1960s and 70s thanks to the «racial liberalism» in the Democratic Party. It also explores the clear setbacks from 1974 onwards driven by conservative Republicanism that exploited white racial resentment across the nation against federal welfare policies for minorities.
En la moderna lluita contra la segregació i el racisme als Estats Units, l’educació va jugar un paper destacar des de 1954, quan el Tribunal Suprem va declarar anticonstitucional la segregació escolar. El present article analitza des d’una perspectiva d’història política i social el context que va fer possible la sentència Brown vs Topeka, la gran resistència blanca que es va engegar des del segregacionisme sudista i els avanços notables de la integració escolar entre les dècades de 1960 i 1970 de la mà del «liberalisme racial» del Partit Demòcrata. També explora els retrocessos evidents des de 1974, impulsats per un republicanisme conservador que, en tot el país, va començar a explotar políticament el ressentiment racial blanc davant les polítiques federals de recolzament a les minories.