Acceso usuarios
Tot i estar fundat en els drets universals dels seus ciutadans, el concepte de l’Estat liberal encara s’assembla a l’Estat nació monista quan s’intenta aplicar a una comunitat política. Conseqüentment, el plurinacionalisme posa en qüestió la viabilitat de la teoria liberal a l’hora de justificar raonadament una comunitat política amb ciutadans lliures i iguals.
Més enllà d’això, sorgeix un dilema normatiu central en la teoria liberal. D’una banda, el liberalisme emfatitza el paper actiu de la ciutadania en la formulació de les seves condicions de llibertat. Al mateix temps, denfesa la seva protecció de l’esfera pública com a subjecte passiu de drets humans. En conseqüència, la teoria liberal es divideix en una visió més contextualitzada en accions socials i una consideració atomística de la societat basada en un reconeixement positiu de drets abstractes. Davant d’aquesta aparent dicotomia, aquest treball utilitza una “tercera via” entre la teoria tradicional liberal-democràtica i aproximacions més “comunitaristes” subratllant la importància de l’Estat com a garant de la comunitat legal comuna, el qual ha de tractar els seus afers legislatius en la seva condició individual i col·lectiva. Els coneixements obtinguts arran del debat sobre el plurinacionalisme contribuiran a reconciliar aquests enfocaments aparentment oposats. Està demostrat que ambdues visions - enlloc de ser concepcions enfrontades - són més aviat dues cares de la mateixa moneda.
Although it is founded on the universal rights of its citizens, the concept of the liberal state still resembles the monist nation state when focusing on its application in a political community. Consequently, pluri-nationalism questions the feasibility of liberal theory for the reasoned justification of a political community with free and equal citizens. Further, it addresses a central normative dilemma in liberal theory. On the one hand, liberalism emphasizes citizens’ active role in shaping their conditions for freedom. At the same time, it defends their protection from the public sphere as passive subjects of human rights. As a consequence, liberal theory divides up into a more contextualized view on social actions and an atomistic consideration of society based on positive recognition of abstract rights. In the face of this apparent dichotomy, this paper employs a “third way” between traditional liberal-democratic theory and more “communitarianist” approaches by stressing the significance of the state as the guarantor of a common legal community, which has to address its subjects of law in their individual and collective nature. The insights gained from the discussion on pluri-nationalism will contribute to reconcile these apparently oppositional approaches. It is demonstrated that both – instead of being competing conceptions – are rather two sides of the same coin.
