Aquest article tracta sobre la idoneïtat de les principals teories polítiques normatives relacionades amb el liberalisme polític, el federalisme i la secessió quan intenten reconèixer i donar cabuda al pluralisme nacional en el marc de democràcies plurinacionals. En primer lloc, després de constatar el caràcter normatiu parcial d’aquestes teories polítiques, analitzo la relació entre les teories democràtiques liberals (pragmàtiques, neutralistes, perfeccionistes i teories que defensen el pluralisme de valors) i les teories federals (monistes, pluralistes), cosa que indica un seguit de possibilitats i limitacions en contextos de pluralisme nacional. També es posen de relleu les raons per subratllar la necessitat d’un “gir Hegelià” en aquestes teories (secció 1). En segon lloc, després d’esmentar les solucions institucionals clàssiques per trobar un encaix a les societats plurinacionals, s’analitza la idoneïtat del federalisme i la secessió com a vies per aconseguir el reconeixement polític i l’assumpció del pluralisme nacional, per mitjà d’una sèrie de conclusions que són fruit de l’anàlisi de polítiques comparades en federacions i processos secessionistes (seccions 2 i 3).
This article deals with the suitability of the main normative political theories related to political liberalism, federalism and secession when they attempt to recognise and accommodate the national pluralism of plurinational democracies. Firstly, after considering the partial normative character of political theories, I analyse the relationship between liberal democratic theories (pragmatic, neutralists, perfectionists and value pluralists) and federal theories (monists, pluralists), pointing out a number of possibilities and shortcomings they display in contexts of national pluralism. The reasons for stressing the need for a ‘Hegelian turn’ in these theories is also highlighted (section 1). Secondly, after mentioning the classical institutional solutions for accommodating plurinational societies, I analyse the suitability of federalism and secession for achieving the political recognition and constitutional accommodation of national pluralism by means of a number of conclusions drawn from analyses of comparative politics in federations and secession processes (sections 2 and 3).