Acceso usuarios
This paper posits that the terminology used for and by the legal translation profession is not without significance, and may affect perceived status, professionalization, empowerment, and even remuneration.
Serious signalling issues in the translation profession as a whole were brought to the fore in a study by Pym et al (2012), while Katan (2011a) reported on a widespread perception of low status by translators themselves. Facilitators and barriers to translators’ professionalization and empowerment have been investigated extensively (e.g., Dam & Koskinen, 2016;
Dam & Zethsen, 2010; Sela-Sheffy, 2011), while in recent years there has been a discernable downward pressure on the amount that clients seem willing to pay for legal translation. It would appear, however, that there is little discussion in the literature of the actual terms used within the legal translation procurement process and for the actors involved.
As a short illustration in English: we may establish a cline going from “asset”, “resource”, “vendor”, “freelancer”, “supplier”, and “provider” to “professional” or “practitioner”, and consider how such terms are applied to the translation and legal professions and the very different signals that are transmitted (Scott, 2015). Further examples from a recent global survey of stakeholders in the outsourced legal translation market (Scott, 2016a) are also examined.
Conclusions will be drawn regarding the potential of concepts such as occupational branding (Ashcraft et al., 2012), and the implications of terminological awareness for legal translator training programmes, professional bodies, and for individual legal translators.
Aquest article postula que la terminologia utilitzada per i per a la professió de traducció jurídica no és irrellevant i pot afectar la percepció de l’estatus de la professió, la professionalització, el seu apoderament i, fins i tot, la remuneració.
En un estudi realitzat per Pym et al. (2012) es posen en relleu problemes greus de senyalització en la professió de traducció en general; mentre que Katan (2011a) dona compte de la percepció generalitzada que tenen els mateixos traductors d’un estatus baix de la seva professió. S’han investigat de forma exhaustiva els factors que afavoreixen i obstaculitzen la professionalització i l’apoderament dels traductors (com ara, Dam i Koskinen 2016; Dam i Zethsen 2010; Sela-Sheffy 2011), mentre recentment s’ha registrat una forta tendència a la baixa de l’import que els clients sembla que estan disposats a pagar en concepte d’una traducció jurídica. No obstant això, sembla que en la literatura hi ha poca reflexió al voltant dels termes realment utilitzats en el procés de contractació de serveis de traducció jurídica i per fer referència a les parts implicades.
Com a mostra breu en llengua anglesa, podem establir una successió de termes que van des d’«asset», «resource», «vendor», «freelancer», «supplier» i «provider» fins a «professional» i «practitioner», i valorar com s’associen aquests termes a les professions del món del dret i la traducció i la gran varietat de connotacions que posseeixen (Scott 2015).
Així mateix, també analitzem altres exemples procedents d’una enquesta feta a escala mundial a les diferents parts que participen en el mercat de serveis externalitzats de traducció jurídica (Scott 2016a).
Les conclusions tenen en compte el potencial de conceptes com la construcció de la marca d’una professió (occupational branding) (Ashcraft et al. 2012) i les implicacions de la creació de la consciència terminològica per als programes de formació dels traductors jurídics, organismes que representen grups professionals i per a traductors jurídics particulars
