L�article revisa l�aproximació sociològica a l�estudi del temps des dels clàssics de la disciplina fins a la sociologia contemporània. Tot i les referències que la literatura clàssica dedica al problema del temps, la revisió de la producció sociològica posterior posa de manifest un cert oblit d�aquestes primeres reflexions teòriques. En aquest sentit, es planteja un interrogant epistemològic sobre el temps: és un concepte teòric oblidat o una dimensió analítica omnipresent?.
The article reviews the sociological approach to the study of the time from the classics of the discipline to the contemporary sociology. In spite of the references that the classical literature dedicates to the problem of time, the later sociological output seems to not have to taken notice of these former theoretical ideas. This fact suggests an epistemological question about time: Is it a forgotten theoretical concept or an omnipresent analytical dimension?.