Acceso usuarios
Khaled Fouad Allam
I, a Moslem, in Christian Europe [KHALED FOUAD ALLAM] In the midst of the process of configuration of the new rules of the constitutional game in the European Union, the author ¿a Moslem, and of Arab culture¿ provides some food for thought on the Christian roots of our continent. The questions at stake are multiple and complex, but this one is pivotal: the foundations of European identity. At this moment in time, we are all aware of Europeans, but not of Europe: Joan Paul II's rallying call around the Christian roots of the continent takes on great importance and calls for much more than a simple historic and cultural reading. It is not really a constitution that is being debated, but rather a European convention, i.e., a pact calling on us to reconsider the reasons why we remain united and why we share a series of values; an agreement which explores how a political space that is being built can also be regarded as a space of hopes. If, through the question on Christian roots, politics invites us to interpret and think to understand and build, the word market is a kind of leitmotiv throughout the text of the convention, without this ever having given rise to any type of reflection. The question of the Christian roots of Europe, at a time when everyone talks about the heterogeneity of cultures and the multiethnic phenomenon, poses other problems: how can we welcome someone else if we reject or deny ourselves? How can we reach a pact between human communities if Europe refuses to recognise itself?
Jo, musulmà, a l'Europa cristiana [KHALED FOUAD ALLAM] En pie procés de configuració de les noves regles de joc constitucional a la Uniò Europea, l'autor ¿musulmà i de cultura àrabreflexiona sobre les arrels cristianes del nostre continent. Les questions en joc sòn múltiples i complexes, però n'hi ha una d'essencial: la deis fonaments de la identitat europea. En l'actual moment històric, tothom té constància de l'existència deis europeus, però no de la d'Europa: la crida de Joan Pau II en favor de les arrels cristianes del continent assumeix una importància cabdal i demana molt més que no pas una simple lectura històrica i cultural. El que s'està discutint en realitat no és una constituciò, sinò una convenció europea, és a dir, un pacte que demana que reconsiderem els motius pels quais ens mantenim units i compartim una série de valors; un pacte que explora de quina manera un espai politic que s'està construint també pot ser considerat un espai d'esperances. Si amb la pregunta sobre les arrels cristianes la política ens convida a interpretar i a interrogar-nos per tal d'entendre i construir, la paraula mercat és una mena de leitmotiv en tot el text de la convenciò, sense que mai no hagi donat peu a cap reflexiò. La qüestiò de les arrels cristianes d'Europa, en un moment en qué tothom parla de l'heterogeneïtat de les cultures i del fenomen multiètnic, planteja altres problemàtiques: com hem d'acollir l'altre si ens neguem a nosaltres mateixos? Com podem fer un pacte entre les comunitats humanes si Europa rebutja reconèixer-se a ella mateixa?
