Acceso usuarios
Joan Lluís Pérez Francesch 
Reflexions sobre el present i el futur de la democràcia cristiana [JOAN-LLUÍS PÉREZ FRANCESCH] L'article del Dr. Joan-Lluís Pérez, professor de dret constitucional a la Universitat Autónoma de Barcelona i actuant en nom de l'Institut d'Estudis Humanístics Miguel Coll i Alentorn, proposa en el seu article una profunda reflexió al voltant de la democràcia cristiana com a ideologia i com a moviment polític. Una primera dada que destaca és que, al llarg del segle xx, la democràcia cristiana ha estat una de les ideologies més importants a Europa i a Amèrica Llatina, on ha tingut una rellevància especial. El seu paper ha estat transcendental en el procés de construcció europea i en el desenvolupament del sistema democràtic de molts països. Un deis seus trets principals ha estat la capacitat de diàleg dels seus dirigents. Al mateix temps, en formar un corpus ideològic, una doctrina certament elaborada, ha donat seguretat i conviccions als militants de la causa democratacristiana per a construir una comunitat des del diàleg amb altres forces polítiques. Segons l'autor, una tasca en la qual ha prevalgut la visió dels interessos generals per damunt dels estrictament partidistes. La democràcia cristiana ha gaudit, doncs, d'un paper summament important en la construcció de molts països europeus, en la de la mateixa UE i en l'ordenament politic dels països d'Amèrica Llatina. Podem sostenir, però, que l'èxit en els seus plantejaments ha buidat de contingut els seus programes? Ens trobaríem, aleshores, en el cas d'una crisi que seria el resultat de l'èxit aconseguit, i no d'un fracàs? El fracàs rau en l'error de continuar lligats a estratègies conjunturals, quan el panorama social i polític ha experimentat variacions substancials? Són possibles noves respostes des dels principis fonamentals de la democràcia cristiana?
Reflections on the present and the future of Christian democracy [JOAN-LLUÍS PÉREZ FRANCESCH] The article by Dr. Joan-Lluís Pérez, lecturer in constitutional law at the Universitat Autónoma de Barcelona, and acting on behalf of the Institut d'Estudis Humanístics Miguel Coll i Alentorn, proposes an in-depth reflection on Christian democracy as an ideology and as a political movement. One outstanding point he makes is that throughout the 20th Century, Christian democracy has been one of the most important ideologies in Europe and in Latin America, where it has enjoyed special relevance. It has played a pivotal role in the building of Europe and in the development of the democratic system of many countries. One of its main traits has been its leaders' capacity to dialogue. At the same time, by forming an ideological body, an elaborate doctrine, it afforded security and convictions to militants of the Christian democrat cause in order to build a community based on dialogue with other political forces. According to the author, a task where the vision of the general interest prevailed over purely party interests. Christian democracy has therefore enjoyed a role of paramount importance in the building of many European countries, the EU itself and in the political ordering of the Latin American countries. But might we say that the success of its approaches has drained the content of its programmes? Would we therefore be dealing with a crisis that would be the result of the success achieved and not a failure? Does the failure lie in the mistake of continuing to be bound to circumstantial strategies when the social and political setting has undergone substantial variations? Are new responses from the basic principles of Christian democracy possible?
