Acceso usuarios
Anna Laura Díaz Iglesias
Les llengües minoritàries estan en desequilibri en relació amb les llengües oficials estatals, també als sistemes educatius. És per això que els ensenyants són elements imprescindibles per a la normalització de les llengües pròpies en contextos bilingües: a més de la responsabilitat instructiva han d’exercir-hi una funció metaconceptual. Es requereix, doncs, que el professorat prenga consciència de la realitat idiomàtica de l’entorn i siga un paradigma lingüístic per a l’alumnat en els diferents registres. La vehiculació de matèries no lingüístiques en l’idioma del territori ha de contribuir a donar una resposta efectiva a la necessitat de l’alumnat de desenvolupar les habilitats comunicatives però també com a salvaguarda dels drets lingüístics de les minories. Des d’aquesta perspectiva hem establert una anàlisi comparativa entre Espanya, França i Letònia sobre la capacitació lingüística exigida al professorat per a l’accés als cossos docents, d’acord amb la metodologia d’anàlisi habitual en els estudis d’educació comparada, estructurada en quatre fases: descripció, interpretació, juxtaposició i comparació, per comprovar si el requisit lingüístic exigit als docents assegura una resposta efectiva en coordenades caracteritzades pel contacte de llengües.
