Acceso usuarios
Les llengües minoritàries estan en desequilibri en relació amb les llengües oficials estatals, també als sistemes educatius. És per això que els ensenyants són elements imprescindibles per a la normalització de les llengües pròpies en contextos bilingües: a més de la responsabilitat instructiva han d’exercir-hi una funció metaconceptual. Es requereix, doncs, que el professorat prenga consciència de la realitat idiomàtica de l’entorn i siga un paradigma lingüístic per a l’alumnat en els diferents registres. La vehiculació de matèries no lingüístiques en l’idioma del territori ha de contribuir a donar una resposta efectiva a la necessitat de l’alumnat de desenvolupar les habilitats comunicatives però també com a salvaguarda dels drets lingüístics de les minories. Des d’aquesta perspectiva hem establert una anàlisi comparativa entre Espanya, França i Letònia sobre la capacitació lingüística exigida al professorat per a l’accés als cossos docents, d’acord amb la metodologia d’anàlisi habitual en els estudis d’educació comparada, estructurada en quatre fases: descripció, interpretació, juxtaposició i comparació, per comprovar si el requisit lingüístic exigit als docents assegura una resposta efectiva en coordenades caracteritzades pel contacte de llengües.
