Catalunya ha desenvolupat un model d’escola en què el català és la llengua vehicular i tant el català com el castellà són assignatures obligatòries. El 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fallar que almenys el 25 % de les classes s’havien d’impartir en castellà a totes les escoles de Catalunya, cosa que va plantejar la qüestió de si aquesta obligació s’ajusta als compromisos que Espanya ha escollit d’acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Per aclarir-ho, primer hem de respondre la pregunta següent: què vol dir “educació en una llengua regional o minoritària”? En aquest article es dona una resposta a aquesta pregunta basada en la interpretació del Comitè d’Experts de la Carta i s’aborden dues qüestions complementàries: si l’educació en una llengua regional o minoritària pot ser obligatòria per a tot l’alumnat i en quines situacions seria legítim imposar l’ús de la llengua oficial de l’Estat a les escoles on una llengua regional o minoritària (LRM) és la llengua vehicular. S’arriba a una conclusió que pot servir d’orientació per a debats futurs sobre el paper de les llengües oficials de l’Estat a les escoles que tenen una LRM com a llengua vehicular.