Acceso usuarios
El present treball tracta de donar compte d’algunes de les implicacions que l’automatització de certes interaccions o relacions amb els ciutadans, i especialment l’ús d’algoritmes i intel·ligència artificial, poden produir respecte dels drets lingüístics dels ciutadans, especialment en la mesura que algunes d’aquestes noves possibilitats tecnològiques poden (i fins i tot jurídicament han de, en alguns casos) ser emprades per millorar les possibilitats d’exercici efectiu d’aquests drets. En aquest sentit, s’analitza també com la recent evolució jurisprudencial, tant en l’àmbit constitucional com de jurisprudència ordinària, en la direcció de limitar la capacitat de les administracions públiques de dirigir-se per defecte als ciutadans en les llengües minoritzades com a política pública d’inventiu podria d’alguna manera veure’s superada, o almenys matisada als seus efectes, amb la implantació de sistemes predictius o d’intel·ligència artificial que aconseguiran identificar correctament possibles ciutadans competents en aquestes llengües per poder iniciar la interacció amb ells fent-les servir.
