En este trabajo se estudia el caso de los niños robados como ejemplo paradigmático de la represión de género que su- frieron las mujeres durante el franquismo, pero también de la impunidad que rodea a estos crímenes. Se cuestiona así el [66] Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics442 2021 | nº 66 cumplimiento de las obligaciones internacionales contraídas por España en materia de derechos humanos -al tratarse de un crimen de lesa humanidad de desaparición forzada que no pres- cribe-, y se analizan, desde una perspectiva crítica, las últimas iniciativas legislativas encaminadas a consolidar el derecho a la verdad, la justicia, la reparación y las garantías de no repetición.
En este sentido se señala la necesidad de incluir una perspectiva de género en las políticas de memoria democrática
En aquest treball s’estudia el cas dels xiquets robats com a exemple paradigmàtic de la repressió de gènere que van patir les dones durant el franquisme, però també de la impunitat que envolta a tots aquests crims. Es qüestiona així el compliment de les obligacions internacionals contretes per Espanya en matèria de drets humans -per tractar-se d’un crim de lesa humanitat de desaparició forçada que no prescriu-, i s’analitzen, des d’una perspectiva crítica, les últimes iniciatives legislatives encamina- des a consolidar el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. En aquest sentit, s’assenyala la neces- sitat d’incloure una perspectiva de gènere en les polítiques de memòria democràtica.