Acceso usuarios
El present treball tracta d’abordar una qüestió complexa de la gramàtica del català com és la inserció de la preposició de davant d’algunes construccions d’infinitiu com ocorre en «Juan li va proposar d’anar al cinema». La nostra tesi és que la inserció d’aquesta preposició obeeix a factors modals que, a més a més, determinen la major o menor opcionalitat d’aquesta preposició. Amb verbs com «proposar» o «demanar», la inserció és (gairebé) obligatòria per a tots els parlants del català, mentre que amb verbs com «desitjar» o «esperar» és més aviat opcional per a alguns parlants (si no és agramatical per a altres). A partir d’una petita classificació modal, proposarem un contínuum que creiem que pot explicar aquests fets.
The present study aims to address a complex topic in the grammar of Catalan, namely the use of the preposition de before some infinitival constructions, like in «Juan li va proposar d’anar al cinema» (‘Juan suggested him [de] going to the cinema’). We claim that introducing the preposition de is sensible to modal factors that also determine the degree of optionality of this preposition. With verbs like «proposar» (‘propose’) or «demanar» (‘request’), the insertion of de is (almost) mandatory for all Catalan speakers, while with verbs such as «desitjar» (‘desire’, ‘wish’) or «esperar» (‘expect’), the preposition is optional for some speakers (if not ungrammatical for others). From a modal classification, we propose a continuum that can account for these facts.
