Acceso usuarios
Este artículo tiene como propósito aprehender el actual oficio de los facilitadores interculturales en tribunales con competencia en materia penal de la región de la Araucanía, desde una perspectiva sociolegal pero también a partir de un trabajo etnográfico realizado en ellos. Se destaca el rol del facilitador intercultural como mediador lingüístico (traductor-intérprete) pero, sobre todo, cultural en la era de las políticas de la diferencia, otorgando a este actor un papel fundamental, de puente, que no siempre está reconocido por los tribunales como lo veremos en dos casos. El trabajo invisible llevado por los facilitadores interculturales implica entonces diversos retos ético-políticos, no solamente en el marco de los debates contemporáneos acerca del pluralismo jurídico, sino de manera más amplia en torno al reconocimiento de la diversidad cultural en Chile
Aquest article té el propòsit d'aprehendre l'actual ofici dels facilitadors interculturals en tribunals amb competència en matèria penal de la regió de l'Araucanía, des d'una perspectiva sociolegal, però també a partir d'un treball etnogràfic que s’hi ha realitzat. Es destaca el rol del facilitador intercultural com a mitjancer lingüístic (traductor-intèrpret) però, sobretot, cultural en l'era de les polítiques de la diferència, amb l’objectiu d’atorgar a aquest actor un paper fonamental, de pont, que no sempre està reconegut pels tribunals, com ho veurem en dos casos. El treball invisible portat pels facilitadors interculturals implica llavors diversos reptes eticopolítics, no només en el marc dels debats contemporanis sobre el pluralisme jurídic, sinó de manera més àmplia entorn del reconeixement de la diversitat cultural a Xile.
The aim of this article is to understand the current occupation of intercultural facilitators in the criminal courts of the region of Araucanía, from a socio-legal perspective, but also on the basis of the ethnographic work carried out in these courts. We highlight the role of the intercultural facilitators as linguistic mediators (translator-interpreter) but above all as cultural mediators in the age of the difference policies, granting this actor a fundamental role - that of a bridge - that is not always recognised by the courts as we will see in two cases. Accordingly, the invisible work carried out by the intercultural facilitators implies several ethical-political challenges, not just within the framework of the contemporary debates on legal pluralism, but also in a broader sense centred around the recognition of cultural diversity in Chile
