Acceso usuarios
El maltès, exposat tradicionalment a més d’una llengua al llarg de la història de les illes malteses —exposició que va culminar amb la posició dominant primer de l’italià i després de l’anglès—, va esdevenir la llengua nacional dels maltesos amb la cooficialitat compartida amb l’anglès en la Constitució de l’any 1964 (apartats 1-7). Després de l’accés del país a la Unió Europea el 2003, el maltès va esdevenir llengua oficial de la Unió. El Consell Nacional per a la Llengua Maltesa també es va crear aleshores (apartats 8-9).
Per considerar la situació lingüística de iure i de facto, en aquest article s’exploren diversos dominis. En l’esfera legislativa (apartat 12) s’explica que la legislació s’ha de promulgar tant en maltès com en anglès i que el text en maltès és vinculant en cas de conflicte entre ambdues versions, però en realitat hi ha llacunes que permeten que la legislació secundària s’aprovi només en anglès. En termes molt generals, el maltès és una llengua molt parlada, mentre que es tendeix a utilitzar més l’anglès en els textos escrits, com es produeix en la pràctica diària de les institucions governamentals (apartat 11). En el sector de l’educació (apartat 14), el maltès i l’anglès reben el mateix nivell d’importància, però, segons el tipus d’escola, l’anglès rep un tracte més o menys preferent. D’altra banda, l’ús del maltès és molt més prevalent en l’esfera religiosa i els mitjans de comunicació (apartats 13, 15), tot i que en els mitjans audiovisuals també es produeix un canvi de codi amb l’anglès. Altres sectors que s’han tingut en compte són la identitat (apartat 10), la ciutadania (apartat 16), l’emigració (apartat 17), i la cultura, la literatura i les arts (apartat 18).
With a tradition of exposure to more than one language throughout the history of the Maltese islands, culminating in the dominant position first of Italian and later of English, Maltese emerged in the 1964 Independence Constitution as the national language of the Maltese people, co-official with English (sections 1-7). With accession to the European Union in 2003, Maltese became an official language of the Union. The National Council for the Maltese Language was also established at this time (sections 8-9).
In order to gauge the de jure and de facto linguistic situation, this paper explores various domains. In the legislative sphere (section 12) it is found that laws should be promulgated in both Maltese and English, where the Maltese text is binding in case of conflict between the two versions, but in fact there are loopholes allowing secondary legislation to be passed in English only. In very general terms, Maltese is widely spoken while English tends to be used more in writing, a case in point being the day to day practice of government entities (section 11). In the educational sector (section 14), Maltese and English are both accorded the same level of importance but, depending on the type of school, English is more or less favoured. On the other hand, the use of Maltese is much more prevalent in the religious sphere and the media (sections 13, 15) although code-switching with English also takes place in the broadcast media. Other sectors considered include identity (section 10), citizenship (section 16), emigration (section 17), culture, literature and the arts (section 18)
