Acceso usuarios
Barcelona, España
El objetivo del artículo es analizar el desarrollo de las investigaciones sobre la ejecución penal femenina en el Estado español a lo largo de los últimos treinta años, en el marco de los principales debates e ideas de las «criminologías feministas anglosajonas». Tratar los hitos clave de estos enfoques feministas, las principales dificultades que ha atravesado, las autoras y los autores más relevantes que han liderado este debate intelectual y académico, las interconexiones entre las investigaciones y la acción de los poderes públicos y, finalmente, las temáticas y los enfoques más significativos que se han ido debatiendo desde una perspectiva crítica y no androcéntrica. El estudio de las cárceles de mujeres y de las mujeres encarceladas ha sido, en España, un tema largamente olvidado por la academia, especialmente por la investigación sociológica, que no le ha prestado la atención que merecía hasta recién entrado el siglo xxi. Desde entonces, imbuidas de las ideas y de las reflexiones de las «criminologías feministas anglosajonas», han ido emergiendo distintas investigaciones que las visibilizan y ponen de relieve la importancia de examinar estas instituciones de reclusión a la luz de las nuevas formas de control punitivo hacia las mujeres.
L’objectiu de l’article és analitzar el desenvolupament de les recerques sobre l’execució penal femenina a l’Estat espanyol al llarg dels últims trenta anys, en el marc dels principals debats i idees de les «criminologies feministes anglosaxones». Tractar les fites clau d’aquests enfocaments feministes, les principals dificultats amb què s’ha trobat, les autores i els autors més rellevants que han liderat aquest debat intel·lectual i acadèmic, les interconnexions entre les recerques i l’acció dels poders públics i, finalment, les temàtiques i els enfocaments més significatius que s’han anat debatent des d’una perspectiva crítica i no androcèntrica. L’estudi de les presons de dones i de les dones empresonades ha estat, a Espanya, un tema llargament oblidat per l’acadèmia, especialment per la recerca sociològica, que no li ha prestat l’atenció que mereixia fins ben entrat el segle xxi. Des de llavors, imbuïdes de les idees i de les reflexions de les «criminologies feministes anglosaxones», han anat emergint diferents recerques que les visibilitzen i posen en relleu la importància d’examinar aquestes institucions de reclusió tenint en compte les noves formes de control punitiu cap a les dones.
The aim of this article is analyse the development of Spanish research on female offending and incarceration over the last thirty years in the framework of the main debates and ideas of the English feminist criminologies. From a critical, non-androcentric perspective, this article examines the key milestones of these feminist approaches, the main difficulties they have encountered, the most relevant authors that have led this intellectual and academic debate, the interconnections between research and public policies and, finally, the most significant approaches and topics that have been discussed. The study of women’s prisons and women prisoners has been overlooked by academia in Spain, especially in sociological research that paid little attention to the topic until the beginning of the 21st century. Since then, imbued with the ideas of the English feminist criminologies, investigations have emerged that make them visible and evidence the importance of examining these imprisonment institutions in the light of new forms of punitive control towards women.
