Acceso usuarios
Narcís Soler i Masferrer, Joaquim Soler i Subils
Al final del Paleolític mitjà, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una població d’humans arcaics, homes de Neandertal descendents dels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut durant centenars de mil·lennis a tots els canvis climàtics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistocè, però van desaparèixer misteriosament davant l’arribada dels homes anatòmicament moderns, que tenien el seu origen a Àfrica. Aquests eren els humansde la nostra mateixa espècie, Homo sapiens, anomenats també a Europa homes de Cromanyó, que anaren substituint progressivament les poblacions arcaiques del Vell Món. A Catalunya, l’arqueologia permet veure com l’antiga civilització dels homes de Neandertal, el Mosterià, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va ésser substituïda de forma ràpida per una altrade nova i molt diferent i més dinàmica, l’Aurinyacià, que era la pròpia dels homes moderns. L’Aurinyacià evolucionarà amb el temps per donar pas a les altres civilitzacions dels grans caçadors del Paleolític superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinyà, entre d’altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyó en els moments pròxims a la substitució i datar amb precisió quan aquesta va tenir lloc. També ens proporcionen les restes més antigues dels homes moderns trobadesa Catalunya.
