Els primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic

• Narcís Soler ^[1] ; Joaquím Soler ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 9, 2016 (Ejemplar dedicado a: Catalan Historical Review), págs. 117-127
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Al final del Paleolític mitjà, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una població d’humans arcaics, homes de Neandertal descendents dels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut durant centenars de mil·lennis a tots els canvis climàtics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistocè, però van desaparèixer misteriosament davant l’arribada dels homes anatòmicament moderns, que tenien el seu origen a Àfrica. Aquests eren els humansde la nostra mateixa espècie, Homo sapiens, anomenats també a Europa homes de Cromanyó, que anaren substituint progressivament les poblacions arcaiques del Vell Món. A Catalunya, l’arqueologia permet veure com l’antiga civilització dels homes de Neandertal, el Mosterià, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va ésser substituïda de forma ràpida per una altrade nova i molt diferent i més dinàmica, l’Aurinyacià, que era la pròpia dels homes moderns. L’Aurinyacià evolucionarà amb el temps per donar pas a les altres civilitzacions dels grans caçadors del Paleolític superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinyà, entre d’altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyó en els moments pròxims a la substitució i datar amb precisió quan aquesta va tenir lloc. També ens proporcionen les restes més antigues dels homes moderns trobadesa Catalunya.

• Referencias bibliográficas
  • L’etapa més antiga del Paleolític, ara fa entre 2.500.000 i 300.000 anys.
  • El Plistocè inferior comprèn el tram entre 2.500.000 i 800.000 anys. És la primera part del Plistocè, l’època glacial del Quaternari, des...
  • Kenneth Martínez Molina i Joan Garcia Garriga. «Vallparadís, història dels primers homínids d’Europa». Tribuna d’Arqueologia, 2007-2008, p. 45-68.
  • Segona part del Plistocè, que comprèn entre 800.000 i 125.000 anys.
  • Pren el nom de Saint-Acheul, un barri d’Amiens (Picardia, França).
  • Henry de Lumley et al. L’homme de Tautavel. La Caune de l’Arago, de -700.000 à -100.000 ans. Guides archéologiques de la France, París 2014.
  • Joan Garcia Garriga. El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló. Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 2008.
  • Període entre 300.000/125.000 i 40.000/35.000 anys abans d’ara.
  • Pren el nom de la cova de Lo Mostièr (Perigord, França). [10] David Ortega i Julià Maroto. «Matières premières et technologie du Moustérien...
  • Eudald Carbonell i Roura (ed.). High Resolution Archaeology and Neanderthal Behavior. Time and Space in Level J of Abric Romani (Capellades,...
  • Rafael Mora et al. «El yacimiento Musteriense de la Roca dels Bous (Prepirineo de Lleida)». A: Robert Sala (ed.). Los cazadores recolectores…,...
  • Rep el nom de la Bauma de las Fadas a Chastèlperron (Alièr, Alvèrnia, França).
  • Françis Caron et al. «The Reality of Neandertal Symbolic Behavior at the Grotte du Renne, Arcy-sur-Cure, France». PLoS ONE 6(6): e21545. doi:10.1371/journal....
  • Pren el nom de la cova d’Aurinhac (Alta Garona, França). [16] Els primers esquelets van ésser trobats a l’abric de Cròs Mahnon (Las Eisiás...
  • João Zilhão. The Ebro frontier: a model for the late extinction of Iberian Neanderthals. Papers from a Conference Marking the 150th Anniversary...
  • Clive Finlayson et al. «Late survival of Neanderthals at the southernmost extreme of Europe». Nature, 443 (7113) (2006), p. 850-853.
  • James L. Bischoff et al. «Abrupt Mousterian/Aurignacian Boundary at c. 40 ka bp: Accelerator 14C dates from L’Arbreda Cave (Catalunya, Spain)»....
  • R. E. Wood et al. «The chronology of the earliest Upper Palaeolithic in northern Iberia: New insights from l’Arbreda, Labeko Koba and La Viña»....
  • Julià Maroto et al. «Current issues in late Middle Palaeolithic chronology: New assessments from Northern Iberia». Quaternary International,...
  • Les làmines amb retoc profund i bilateral són típiques de l’Aurinyacià i reben el nom de làmines aurinyacianes.
  • David Ortega Cobos et al. «La prodution de lamelles pendant l’Aurignacien archaïque dans la grotte de l’Arbre- da: organisation de la production,...
  • Julià Maroto et al. «Cultural Change between Middle and Upper Palaeolithic in Catalonia». A: Eudald Carbonell i Manuel Vaquero (ed.). The...
  • João Zilhão, Francesco d’Errico. «The Chronology and Taphonomy of the Earliest Aurignacian and Its Implications for the Understanding of Neandertal...
  • Joaquim Soler Subils et al. «L’Arbreda’s archaic Aurignacian dates clarified». Eurasian Prehistory, 5 (2) (2009), p. 45-55.
  • E. Wood et al. «The chronology…», op. cit.
  • Tom Higham et al. «The timing and spatiotemporal patterning of Neanderthal disappearance». Nature, 512 (2014), p. 306-309.
  • Josep Maria Corominas Planellas. «La cueva del Reclau-Viver de Seriñá». Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1 (1946), p. 209-223.
  • James L. Bischoff et al. «Dating of the Basal Aurigna- cian Sandwich at Abric Romaní (Catalunya, Spain) by Radiocarbon and Uranium-Series»....
  • Rafael Mora et al. «Una secuencia clave…», op. cit.
  • Francesc Burjachs i Josette Renault-Miskovsky.
  • «Paléoenvironnement et Paléoclimatologie de la Catalogne durant près de 30.000 ans (du Würmien ancien au début de l’Holocène d’après la palinologie...
  • Guillermo Iturbe et al. «Cova Beneito (Muro, Alicante): Una perspectiva interdisciplinar». Recerques del Museu d’Alcoi, 2 (1993), p. 23-88.
  • E. Wood et al. «The chronology…», op. cit.
  • Narcís Soler Masferrer. «El jaciment prehistòric de
  • Can Crispins i l’Aurinyacià de Catalunya». Cypsela, iv (1982), p. 7-30.
  • Narcís Soler Masferrer. «El jaciment paleolític de Cal Coix (Maçanet de la Selva)». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 26 (1982-1983),...
  • Narcís Soler Masferrer. «El jaciment del Paleolític superior de Bruguera (Llagostera, el Gironès)». Cypsela, ix (1991), p. 21-32.
  • Pren el nom de la cova de la Graveta (Baiac, Perigord, França).
  • Narcís Soler Masferrer i Joaquim Soler Subils. «Ca- bezas de fémur de ciervo perforadas en la cueva del Re- clau Viver (Serinyà, Girona) y...
  • Esteban Álvarez Fernández. «Ejemplares perforados del gasterópodo Homalopoma sanguineum durante el Paleolítico superior en Europa occidental»....
  • E. Wood et al. «The chronology…», op. cit., p. 91-109. [43] Jordi estévez. «La fauna de l’Arbreda (sector Alfa) en el conjunt de faunes del...
  • Marta Muñoz i Margarida Casadevall. «Fish remains from Arbreda Cave (Serinyà, Girona) northeast Spain, and their palaeoecological significance»....
  • Francesc Burjachs i Josette Renault-Miskovsky. «Paléoenvironnement et Paléoclimatologie…», op. cit.
  • Maria Teresa Ros Mora. «Anàlisi antracològica de la cova de l’Arbreda». Cypsela, 6 (1987), p. 67-71.
  • Georgette Delibrias et al. «Datation par la méthode du carbone 14 du remplissage de la grotte de l’Arbreda». Cypsela, 6 (1987), p. 133-135.
  • Joaquim Soler Subils et al. «La Cueva de la Arbreda del Paleolítico medio al Neolítico». A: Robert Sala (ed.). Los cazadores recolectores…,...
  • Narcís Soler Masferrer i Joaquim Soler Subils. «Cabezas de fémur…», op. cit.
  • Narcís Soler Masferrer i Lluís Garcia Petit. «Un probable xiulet paleolític a Davant Pau (Serinyà, el Pla de l’Estany)». A: Cultures i medi....
  • Georges Laplace. Recherches sur l’origine et l’évolution des complexes léptolithiques. École Française de Rome, París 1966.
  • Narcís Soler Masferrer. «El jaciment prehistòric del “Roc de la Melca” i la seva cronologia, Sant Aniol de Finestres (Girona)». Annals de...
  • Assumpció Vila i Mitjà. «L’assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)». Cypsela, 6 (1987), p. 111-123. Artur Cebrià et al. Cavalls,...
  • Jordi estévez, La fauna del Pleistoceno catalán. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, Barcelona 1979.
  • Guillermo Iturbe et al. «Cova Beneito…», op. cit.; J. E. Aura. «Un dels nostres. Notes per una arqueologia de les pràctiques funeràries dels...
  • Juan Luis Arsuaga et al. «Fòssils humans del País Valencià». A: Valentín Villaverde (ed.). De Neandertals a Cromanyons. L’inici del poblament...
  • João Zilhão i Erik Trinkaus (ed). Portrait of the artist as a child. The Gravettian Human Skeleton from the Abrigo do Lagar Velho and its...
  • Joaquim Soler Subils et al. «The Gravettian calvaria from Mollet III cave (Serinyà, Northeastern Iberian Peninsula)». Journal of Human Evolution,...