Acceso usuarios
[1]
Valencia, España
El tratamiento de la dictadura franquista en la materia de Geografía e Historia de 4.º de la ESO arroja importantes limitaciones según la literatura científica, tanto en el grado de trabajo de este tema como en el tiempo dedicado. Una situación especialmente grave teniendo en cuenta que no todo el alumnado cursa 2.º de Bachillerato, momento en que se dedica más tiempo a este tema. Por ello, en esta investigación centrada en el ámbito territorial valenciano se quiere determinar, a partir de entrevistas a docentes en ejercicio, análisis de materiales didácticos y encuestas a alumnado universitario, en qué situación se encuentra el trabajo del franquismo en este contexto. Los resultados, sin poder ser generalizables, muestran unas cifras todavía insatisfactorias de un tema fundamental para la educación democrática y del mantenimiento relativo de enfoques político-institucionales al tratar la dictadura. No obstante, las estrategias didácticas detectadas en parte de los docentes entrevistados muestran un camino a seguir basado en la priorización de la historia reciente de España por su significatividad y relevancia, así como en la inclusión de contenidos susceptibles de generar narrativas críticas sobre la dictadura (represión, género, memoria…). Esta priorización está condicionada por factores políticos, contextuales y formativos del profesorado.
El tractament de la dictadura franquista en la matèria de Geografia i Història de 4t de l'ESO presenta importants limitacions segons la literatura científica, tant en el grau de treball d'aquest tema com en el temps que s’hi dedica. Aquesta és una situació especialment greu tenint en compte que no tot l'alumnat cursa 2n de Batxillerat, moment en què es dedica més temps a aquest tema. Per això, en aquesta investigació centrada en l'àmbit territorial valencià, es vol determinar, a partir d'entrevistes a docents en exercici, anàlisi de materials didàctics i enquestes a alumnat universitari, en quina situació es troba el treball sobre el franquisme en aquest context. Els resultats mostren unes xifres encara insatisfactòries d’un tema fonamental per a l’educació democràtica i del manteniment relatiu d’enfocaments politicoinstitucionals en tractar la dictadura. No obstant això, les estratègies didàctiques detectades en part dels docents entrevistats mostren un camí a seguir basat en la priorització de la història recent d'Espanya per la seva significativitat i rellevància, així com en la inclusió de continguts susceptibles de generar narratives crítiques sobre la dictadura (repressió, gènere, memòria...). Aquesta priorització està condicionada per factors polítics, contextuals i formatius del professorat.
How Franco’s dictatorship is addressed in the subject of Geography and History in the fourth year of secondary education shows significant limitations according to the available scientific literature, both in terms of the extent to which this topic is covered and the time devoted to it. This situation is especially serious considering that not all students go on to the second year of Baccalaureate, when more time is devoted to this subject. Therefore, the aim of this research, focused on the Valencian territory, is to determine how the Franco regime is addressed in this context. The instruments used are interviews with practising teachers, an analysis of teaching materials, and surveys of university students. The results show unsatisfactory figures for an issue that is fundamental to democratic education, as well as the relative persistence of political-institutional approaches to dealing with the dictatorship. However, the didactic strategies identified in some of the teachers interviewed point to a way forward based on prioritising the recent history of Spain, given its significance and relevance, as well as the inclusion of content likely to generate critical narratives on the dictatorship (repression, gender, memory, etc.). This prioritization is conditioned by political, contextual and teacher training factors.
