Acceso usuarios
Miquel Angel García López 
, Elisabet Viladecans Marsal
Catalunya ha experimentat una transformació urbana profunda en les darreres quatre dècades, marcada per dues tendències simultànies aparentment contradictòries. D’una banda, el sistema urbà s’ha descentralitzat: les grans ciutats perden pes relatiu mentre creixen les de mida mitjana, configurant un territori més equilibrat. D’altra banda, dins de cada ciutat s’observa una suburbanització clara: la població es desplaça dels centres cap als suburbis, però l’activitat econòmica es manté concentrada als centres urbans, gràcies a les economies d’aglomeració i els atractius històrics. Aquest desajust espacial entre on vivim i on treballem genera fluxos de mobilitat intensos que saturen les infraestructures i redueixen la qualitat de vida dels residents. Davant d’això, els reptes de futur passen per compatibilitzar densitat urbana amb sostenibilitat ambiental, garantir equitat territorial i aprofitar els avantatges de l’aglomeració sense amplificar-ne els inconvenients.
