Les ciutats a Catalunya: Què en podem dir després de 40 anys?

• Miquel-Àngel Garcia-López ^[1] ; Elisabet Viladecans-Marsal ^[2]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista econòmica de Catalunya, ISSN 1135-819X, Nº. 93, 2026 (Ejemplar dedicado a: 40 anys d’anàlisi de l’economia catalana), págs. 174-185
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Catalunya ha experimentat una transformació urbana profunda en les darreres quatre dècades, marcada per dues tendències simultànies aparentment contradictòries. D’una banda, el sistema urbà s’ha descentralitzat: les grans ciutats perden pes relatiu mentre creixen les de mida mitjana, configurant un territori més equilibrat. D’altra banda, dins de cada ciutat s’observa una suburbanització clara: la població es desplaça dels centres cap als suburbis, però l’activitat econòmica es manté concentrada als centres urbans, gràcies a les economies d’aglomeració i els atractius històrics. Aquest desajust espacial entre on vivim i on treballem genera fluxos de mobilitat intensos que saturen les infraestructures i redueixen la qualitat de vida dels residents. Davant d’això, els reptes de futur passen per compatibilitzar densitat urbana amb sostenibilitat ambiental, garantir equitat territorial i aprofitar els avantatges de l’aglomeració sense amplificar-ne els inconvenients.

• Referencias bibliográficas
  • Ahlfeldt, G. M. i Pietrostefani, E. (2019). “The Economic Effects of Density: A Synthesis”. Journal of Urban Economics 111, 93-107.
  • Arribas-Bel, A., Garcia-López, M. A. i Viladecans-Marsal, E. (2021). “Building(s and) cities: Delineating urban areas with a machine learning...
  • Arshad, S., Hu, S. i Ashraf, B. (2018). “Zipf’s law and city size distribution: A survey of the literature and future research agenda”. Physica...
  • Brueckner, J. K. (2000). “Urban Sprawl: Diagnosis and Remedies”. International Regional Science 23(2), 160-171.
  • Brueckner, J. K., Thisse, J.-F. i Zenou, Y. (1999). “Why is central Paris rich and downtown Detroit poor? An amenity-based theory”. European...
  • Couture, V. i Handbury, J. (2023). “Neighborhood Change, Gentrification, and the Urbanization of College Graduates”. Journal of Economic Perspectives...
  • De la Roca, J., i Puga, D. (2017). “Learning by Working in Big Cities”. Review of Economic Studies 84(1), 106-142.
  • Duranton, G. i Puga, D. (2023). “Urban growth and its aggregate implications”. Econometrica 91(6), 2219-2259.
  • Eeckhout, J. (2004). “Gibrat’s law for (all) cities”. American Economic Review 94, 1429-1451.
  • Gabaix, X. (1999). “Zipf’s law for cities: an explanation”. Quarterly Journal of Economics, 739-767.
  • Garcia-López, M. A. (2012). “Urban spatial structure, suburbanization and transportation in Barcelona”. Journal of Urban Economics 72(2),...
  • Garcia-López, M. A. i Viladecans-Marsal, E. (2024). “The role of historical amenities in shaping cities”. Regional Science and Urban Economics...
  • Garcia-López, M. A., Pasidis, I. i Viladecans-Marsal, E. (2024). “Transportation and suburbanization in European cities”. Journal of Economic...
  • Magre, J. i Viladecans-Marsal, E. (2023). Geografia de la indústria i cohesió social. Papers de l’Observatori de la Indústria. Generalitat de...
  • Nitsch, N. (2005). “Zipf zipped”. Journal of Urban Economics 57, 86-100.
  • Rozenfeld, H. D., Rybski, D., Gabaix, X. i Makse, H. A. (2011). “The Area and Population of Cities: New Insights from a Different Perspective...
  • Storper, M. i Venables, A. J. (2004). “Buzz: Face-to-Face Contact and the Urban Economy”. Journal of Economic Geography 4(4), 351-370.
  • Tiebout, C. (1956). “A Pure Theory of Local Expenditures”. Journal of Political Economy 64(5), 416-424.