Acceso usuarios
[1]
Barcelona, España
Aquest estudi analitza la videoressenya escolar, entenent-la com a gènere situat entre la ressenya tradicional i els formats digitals propis de booktubers i booktokers professionals. L’anàlisi d’un corpus de videoressenyes escolars —realitzada mitjançant l’eina atlas.ti 25— revela el predomini de seqüències explicatives, amb menor presència de les argumentatives, fet que indica un enfocament encara poc crític d’aquestes pràctiques lletrades. També s’hi detecta la presència de trets col·loquials, que aproximen el gènere al suposat registre de booktubers professionals, i l’ús de recursos audiovisuals senzills, amb escassa planificació multimodal. En el context de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en llengua catalana en el segle xxi, aquestes pràctiques mostren un possible potencial per a fomentar la lectura crítica i activa entre joves lectors, que caldria explotar. Tot i això, aquests productes escolars sovint es duen a terme sense una alfabetització específica en el gènere. L’estudi conclou que cal un acompanyament docent més estructurat per a transformar aquestes pràctiques en eines de mediació literària que contribueixin a consolidar una cultura literària crítica, participativa i adaptada als nous entorns comunicatius d’aquest segle.
This study analyses the school video review as an emerging genre in literary education, positioned between traditional reviews and the digital formats typical of professional booktubers and booktokers. Analysis of a corpus of student-made video reviews —carried out using the software Atlas.ti 25— reveals a predominance of explanatory sequences and a lower presence of argumentative elements, indicating a still-limited critical approach. The reviews also feature colloquial expressions and simple audiovisual resources, with minimal multimodal planning. Within the context of 21st-century Catalan-language children's and young adult literature, these practices show great potential for fostering critical and active reading among young readers. However, they are often carried out without specific literacy training in the genre. The study concludes that more structured teacher guidance is needed to transform these practices into tools for literary mediation that support the development of a critical, participatory literary culture adapted to the new communicative environments of this century.
