Tarragona, España
El estudio examina el potencial de la inteligencia artificial, en adelante IA, en el proceso civil, desta-cando su valor como instrumento de apoyo judicial y no como sustituto de la decisión humana. Se analiza un modelo algorítmico capaz de identificar cláusulas abusivas en contratos mediante módu-los. Esta propuesta pretende reducir dilaciones, homogeneizar criterios y aportar mayor seguridad jurídica. No obstante, se advierte sobre limitaciones estructurales: la motivación judicial no puede circunscribirse a la información algorítmica; la inmediación procesal debe garantizarse; y el principio dispositivo restringe la actuación ultra petita. El trabajo subraya la necesidad de expedientes electró-nicos completos, protocolos de indexación y mecanismos de transparencia en el acceso a metadatos y racionales. Finalmente, se propone considerar el dictamen algorítmico como prueba documental sometida a contradicción, favoreciendo la celeridad y la economía procesal.
L’estudi examina el potencial de la intel·ligència artificial (IA), en el procés civil, destacant el seu valor com a instrument de suport judicial i no pas com a substitut de la decisió humana. S’analitza un model algorísmic capaç d’identificar clàusules abusives en contractes mitjançant mòduls. Aquesta proposta pretén reduir dilacions, homogeneïtzar criteris i aportar més seguretat jurídica. No obstant això, s’adverteix sobre limitacions estructurals: la motivació judicial no pot circumscriure’s a la informació algorísmica; la immediació processal ha de garantir-se; i el principi dispositiu restringeix l’actuació ultra petita. El treball subratlla la necessitat d’expedients electrònics complets, protocols d’indexació i mecanismes de transparència en l’accés a metadades i racionals. Finalment, es proposa considerar el dictamen algorísmic com a prova documental sotmesa a contradicció, afavorint la celeritat i l’economia processal.
The study explores the potential of artificial intelligence, hereafter referred to as AI, in civil proceedings, emphasising its role as a tool for judicial support rather than a replacement for human decision-ma-king. An algorithmic model designed to identify abusive clauses in contracts using modules is analysed. This proposal aims to reduce delays, standardize criteria, and enhance legal certainty. However, cer-tain structural limitations are noted: judicial reasoning cannot rely solely on algorithmic information; procedural immediacy must be maintained; and the applied principle limits ultra petita actions. The work highlights the importance of complete electronic records, indexing protocols, and transparency mechanisms for accessing metadata and reasoning. Finally, it is suggested that algorithmic judgments be regarded as documentary evidence subject to challenge, promoting procedural speed and efficiency.