Acceso usuarios
Paula Paradela Areán
Aquest article analitza la transformació del dret de propietat al llarg de la seva evolució històrica. Una transformació que ha anat atorgant un paper cada vegada més central a la funció social que, al seu torn, ha incorporat progressivament la protecció mediambiental. S’examina com la propietat, tot i no concebre’s ja com un dret absolut, es manté com un dret fonamental subjecte a límits derivats de la seva funció social. En aquest marc, el principi de funció social es presenta com a eix normatiu que permet integrar les exigències ecològiques. El treball explora, a més, els mecanismes legals que subordinen l’ús del sòl a finalitats ambientals —com les servituds ecològiques, les restriccions urbanístiques i la responsabilitat ambiental—, i avalua críticament els instruments de mercat, com els pagaments per serveis ambientals i els mercats de carboni. Mitjançant un enfocament històric, comparat i crític, es conclou que la propietat pot esdevenir una eina útil per a la sostenibilitat, sempre que el seu exercici respongui als principis de justícia ambiental i protecció del bé comú.
