Aquest treball planteja l’oportunitat d’incorporar la mediació administrativa com a eina eficaç per resoldre controvèrsies ambientals entre la ciutadania i les administracions públiques. Davant l’augment i la complexitat dels conflictes juridicoadministratius en matèria ambiental, i la insuficiència del sistema tradicional de justícia administrativa per oferir respostes efectives, la mediació administrativa es proposa com un mecanisme adequat de resolució de controvèrsies (MASC) que afavoreix el diàleg, la participació i la flexibilitat en la presa de decisions, en coherència amb el principi de bona administració i com a eina útil per facilitar l’accés a la justícia ambiental. Després d’analitzar el marc jurídic de la mediació administrativa, l’estudi planteja les possibilitats de la seva aplicació en els procediments relacionats amb el medi ambient des de dues perspectives: una de més general, examinant les possibles vies d’introducció de la mediació en les diferents fases del procediment administratiu; i una altra de més específica, valorant la seva incorporació en alguns procediments concrets (d’autorització d’abocaments al domini públic hidràulic, d’exigència de responsabilitat mediambiental i d’accés a la informació ambiental). Així mateix, s’examinen experiències pràctiques en l’àmbit local, concretament a Tarragona, on existeix una ordenança pionera que permet la mediació com a forma de finalització convencional dels procediments administratius, i a Madrid, on la mediació ha demostrat la seva utilitat per resoldre determinades controvèrsies ambientals.