Aquest article aborda l’estudi del col·leccionisme des d’un doble angle. D’una banda, planteja una reflexió sobre la pulsió del col·leccionisme com una expressió del jo a través dels objectes, una autobiografia objec- tual, i d’altra banda, analitza l’evolució del mercat de la pintura catalana del 1900 des de la seva revaloració a finals dels anys seixanta fins avui. L’article narra mig segle de galerisme i col·leccionisme des d’una vessant econòmica, però també cultural i social, i es focalitza en els cinc grans noms del període: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquím Mir i Her- men Anglada Camarasa, dels quals n’estudia les cotit- zacions en subhasta pública il·lustrada en gràfics. Per acabar, marca les línies estratègiques de la situació actual i de com afrontar el futur.