El pickleball, creado en 1965 como un juego recreativo familiar, se ha convertido en un deporte global con importantes implicaciones educativas y sociales. Su accesibilidad, bajo costo y reglas simples han favorecido su expansión y lo han posicionado como una herramienta inclusiva en distintos contextos. Sin embargo, su potencial para la inclusión de personas con diversidad funcional y su papel en la educación física aún requieren mayor exploración. Este estudio analiza el desarrollo del pickleball desde una perspectiva histórica y epistemológica, destacando su evolución y sus aplicaciones en la inclusión de personas con diferentes capacidades. Desde un marco teórico basado en la Teoría de la Autodeterminación, Teoría del Capital Social, el Modelo Social de la Discapacidad y la Teoría de la Resiliencia, se examinan los efectos del pickleball en la satisfacción de las Necesidades Psicológicas Básicas. Metodológicamente, se analizan estudios previos y se proponen estrategias para su implementación en entornos educativos y sociales. Los hallazgos sugieren que el pickleball fomenta el aprendizaje inclusivo, la cohesión social y el bienestar emocional, promoviendo la equidad y el desarrollo integral. Se discuten sus implicaciones didácticas, destacando su potencial innovador en la educación física y su contribución a la equidad social.
El pickleball, creat el 1965 com un joc recreatiu familiar, ha esdevingut un esport global amb importants implicacions educatives i socials. La seva accessibilitat, baix cost i regles simples han afavorit la seva expansió i l'han posicionat com una eina inclusiva en diferents contextos. No obstant això, el seu potencial per a la inclusió de persones amb diversitat funcional i el seu paper en l'educació física requereixen major exploració. Aquest estudi analitza el desenvolupament del pickleball des d'una perspectiva històrica i epistemològica, destacant la seva evolució i les seves aplicacions en la inclusió de persones amb diferents capacitats. Des d'un marc teòric basat en la Teoria de l'Autodeterminació, Teoria del Capital Social, el Model Social de la Discapacitat i la Teoria de la Resiliència, s'examinen els efectes del pickleball en la satisfacció de les Necessitats Psicològiques Bàsiques. Metodològicament, s'analitzen estudis previs i es proposen estratègies per a la seva implementació en entorns educatius i socials. Les troballes suggereixen que el pickleball fomenta l'aprenentatge inclusiu, la cohesió social i el benestar emocional, promovent l'equitat i el desenvolupament integral. Es discuteixen les seves implicacions didàctiques, destacant el seu potencial innovador en l'educació física i la seva contribució a l'equitat social.
Pickleball, created in 1965 as a family recreational game, has evolved into a global sport with important educational and social implications. Its accessibility, low cost and simple rules have favoured its expansion and positioned it as an inclusive tool in different contexts. However, its potential for the inclusion of people with functional diversity and its role in Physical Education still require further exploration. This study is motivated by the need to analyse the development of pickleball from a historical and epistemological perspective, highlighting its evolution and its applications in the inclusion of people with different abilities. From a theoretical framework based on Self-Determination Theory, Social Capital Theory, the Social Model of Disability and Resilience Theory, the effects of pickleball on the satisfaction of Basic Psychological Needs are examined. Methodologically, previous studies are analysed and strategies for its implementation in educational and social settings are proposed. The findings suggest that pickleball fosters inclusive learning, social cohesion and emotional well-being, promoting equity and holistic development. Its didactic implications are discussed, highlighting its innovative potential in Physical Education and its contribution to social equity.