Acceso usuarios
[1]
;
Mariscal-de-Gante, Álvaro
[2]
;
Rinken, Sebastian
[2]
Madrid, España
Cordoba, España
Los estudios sobre las actitudes hacia la inmigración se han convertido en una constante en la investigación social de los países de acogida, en buena parte por el auge de posiciones restrictivas en algunas democracias pluralistas. La elaboración de tipologías nos ofrece la posibilidad de captar la división de la población en grupos en función de sus posiciones ante la inmigración y los inmigrantes: «ver el bosque» y entenderlo, frente a la suma de árboles (ítems de encuesta sobre diferentes facetas) que impiden una visión global. En España, esta labor tipológica se venía realizando anualmente en los informes encuesta del CIS-OBERAXE, pero su edición más reciente data de 2017. El presente trabajo propone nuevos perfiles de las actitudes hacia la inmigración y los inmigrantes en España elaborados a partir de una encuesta monográfica de ámbito nacional realizada en otoño de 2020(N = 2.344), posterior por tanto a la irrupción de Vox en las instituciones. Nuestro estudio propone cambios metodológicos que conducen a una tipología más adaptada al objeto de estudio y ofrece una mayor precisión al recoger cinco perfiles actitudinales frente a los tres contemplados por tipologías anteriores. Tres de esos cinco perfiles recogen posturas desfavorables, pero se sostienen sobre diferentes argumentos y se relacionan con distintas características sociodemográficas e ideológicas, de modo que su distinción tiene implicaciones importantes para posibles intervenciones políticas.
Studies on attitudes towards immigration have become a constant in the social research of host countries, largely due to the rise of restrictive positions in some pluralistic democracies. The development of typologies offers the possibility of capturing the division of the population into groups based on their stances towards immigration and immigrants: «seeing the forest» and understanding it, as opposed to the sum of trees (survey items on different facets) that hinder a global vision. In Spain, this typological work was previously conducted annually by the CIS-OBERAXE survey reports, but its most recent edition dates back to 2017. This paper proposes new profiles of attitudes towards immigration and immigrants in Spain, developed from a national monographic survey conducted in the fall of 2020 (N = 2,344), this following the emergency of Vox. Our study proposes methodological changes leading to a typology more adapted to the object of study, offering a greater precision by capturing five attitudinal profiles, compared to the three contemplated by previous typologies. Three of these five profiles reflect unfavorable perceptions, but they are based on different arguments and are related to different sociodemographic and ideological characteristics, so their distinction has important implications for potential policy interventions.
Els estudis sobre les actituds envers la immigració han esdevingut una constant en la recerca social dels països d’acollida, en bona part per l’auge de posicions restrictives en algunes democràcies pluralistes. L’elaboració de tipologies ens ofereix la possibilitat de captar la divisió de la població en grups en funció de les seves posicions davant la immigració i els immigrants: «veure el bosc» i entendre’l, davant la suma d’arbres (ítems d’enquesta sobre diferents facetes) que impedeixen una visió global. A Espanya, aquesta tasca tipològica s’anava fent anualment en els informes enquesta del CIS-OBERAXE, però la seva edició més recent data de 2017. Aquest treball proposa nous perfils de les actituds envers la immigració i els immigrants a Espanya elaborats a partir d’una enquesta monogràfica d’àmbit nacional feta la tardor de 2020 (N = 2.344), posterior, per tant, a la irrupció de Vox en les institucions. El nostre estudi proposa canvis metodològics que condueixen a una tipologia més adaptada a l’objecte d’estudi i ofereix una major precisió en recollir cinc perfils actitudinals davant els tres previstos per tipologies anteriors. Tres d’aquests cinc perfils recullen postures desfavorables, però se sostenen sobre diferents arguments i es relacionen amb diferents característiques sociodemogràfiques i ideològiques, de manera que la seva distinció té implicacions importants per a possibles intervencions polítiques.
