Acceso usuarios
[1]
Valencia, España
Partiendo de la base de que la actividad de servicios residenciales para personas mayores es un sector fuertemente feminizado, y con la hipótesis de que la segregación laboral ha cristalizado en él, nos planteamos como principal objetivo estudiar cuál es la estructura de los puestos de trabajo y cómo se distribuyen y se cuantifican entre ellos mujeres y hombres, de forma que podamos conocer el alcance de las dimensiones de dicha segregación, además de saber si la externalización de la gestión de estos servicios por parte de la Administración pública y la colaboración público-privada, que han dado lugar a diferentes modelos según la titularidad y la gestión, presentan diferencias. A partir de los datos facilitados por la Consejería de Justicia, Interior y Administración Pública de las relaciones de personal publicadas en la Plataforma de Contratación de la Generalitat Valenciana, así como de cuestionarios ad hoc y entrevistas realizadas a informantes clave de los centros, analizamos el caso de las residencias para personas mayores de la Comunidad Valenciana centrando nuestro estudio en el año 2019. Los datos recopilados evidencian que la presencia de las mujeres en los diferentes puestos de trabajo resulta asimétrica y desproporcionada a pesar de la alta feminización del sector, con una clara infrarrepresentación en los puestos de mayor autoridad, poder, responsabilidad, área de influencia y retribución (incluso de mayor prestigio y valoración social en algún caso), así como una sobrerrepresentación en los puestos menos cualificados, retribuidos y valorados socialmente, lo que demuestra marcados estereotipos de género. También hemos encontrado diferencias significativas según el modelo de titularidad y de gestión.
This article starts from the premise that residential care for the elderly is strongly feminized and is based on the hypothesis that occupational segregation is deeply rooted in this sector. The main objective is to determine the structure of job positions in the residential care sector and how they are distributed and quantified between women and men to provide insight into the extent of the various dimensions of this segregation. The article also examines differences in services management outsourcing by the public administration and public-private partnerships that have given rise to diverse ownership and management models. To this end, residential care facilities for the elderly in the Autonomous Community of Valencia, Spain, are examined for the year 2009. Data provided by the Ministry of Justice, Interior and Public Administration; staff listings published in the job recruitment platform of the Generalitat Valenciana; and ad hoc questionnaires and interviews with key informants from these facilities are used. The data show that, despite the high feminization of the sector, the presence of women in different jobs is asymmetrical and disproportionate, with women clearly under-represented in positions of greater authority, power, responsibility, scope of influence, and remuneration (even in those of greater prestige and social value in some cases), while they are over-represented in the least qualified, poorest paid, and lowest socially-valued positions, thus highlighting heavily marked gender stereotypes. Significant differences were also found depending on the public-private ownership and management model of the care facilities.
Partint de la base que l’activitat de serveis residencials per a persones grans és un sector fortament feminitzat, i amb la hipòtesi que la segregació laboral hi ha cristal·litzat, ens plantegem com a objectiu principal esbrinar quina és l’estructura dels llocs de treball i com s’hi distribueixen i s’hi quantifiquen dones i homes, de manera que puguem conèixer l’abast de les dimensions d’aquesta segregació, a més de saber si l’externalització de la gestió d’aquests serveis per part de l’Administració pública i la col·laboració publicoprivada, que han donat lloc a diferents models segons la titularitat i la gestió, presenten diferències. A partir de les dades facilitades per la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública de les relacions de personal publicades a la Plataforma de Contractació de la Generalitat Valenciana, així com de qüestionaris ad hoc i entrevistes realitzades a informants clau dels centres, analitzem el cas de les residències per a persones grans de la Comunitat Valenciana centrant el nostre estudi en l’any 2019. Les dades recopilades evidencien que la presència de les dones en els diferents llocs de treball resulta asimètrica i desproporcionada malgrat l’alta feminització del sector, amb una clara infrarepresentació en els llocs de major autoritat, poder, responsabilitat, àrea d’influència i retribució (fins i tot de major prestigi i valoració social en algun cas), així com una sobrerepresentació en els llocs menys qualificats, retribuïts i valorats socialment, la qual cosa demostra marcats estereotips de gènere. També hem trobat diferències significatives segons el model de titularitat i de gestió.
