Acceso usuarios
[1]
;
Mendoza-Pérez, Karmele
[2]
;
Rodríguez-García-de-Cortázar, Ainhoa
[3]
Zaragoza, España
Badajoz, España
Granada, España
El objetivo de este artículo es estudiar las características sociodemográficas de las niñas y las adolescentes que migran solas a España, así como sus motivaciones y trayectorias migratorias, con el fin de mejorar los procesos de su acogida institucional. Para ello, se ha realizado un análisis de contenido cualitativo de la totalidad de expedientes de niñas y adolescentes migrantes en el Sistema de Protección de Menores de la Comunidad Autónoma de Aragón (España), registrados entre los años 2000 y 2021. Los resultados permiten identificar sus orígenes y profundizar en los condicionantes de género que colocan a estas menores en situaciones de vulnerabilidad específica, tanto en sus rutas migratorias como en los procesos de acogida institucional. Como resultado del análisis de expedientes se propone una tipología con tres perfiles no excluyentes entre sí: las víctimas de explotación (sexual, doméstica o de otro tipo), aquellas cuya migración se produce a consecuencia de las relaciones familiares (reagrupación, violencia de género o maltrato) y las que presentan un manifiesto componente de promoción personal (o familiar). Por último, se identifican puntos críticos en la acogida institucional de estas chicas, vinculados a las particularidades de las situaciones de vulnerabilidad en las que se encuentran y a la necesidad de establecer protocolos e itinerarios de acogida diferenciados. La migración de niñas y adolescentes no acompañadas es poco visible y relativamente estable en el tiempo. Para atender sus necesidades y garantizar sus derechos se recomienda introducir una perspectiva de género interseccional en los servicios sociales especializados.
L'objectiu d'aquest article és estudiar les característiques sociodemogràfiques de les nenes i les adolescents que migren soles a Espanya, així com les seves motivacions i trajectòries migratòries, amb la finalitat de millorar els processos del seu acolliment institucional. Per fer-ho, s'ha realitzat una anàlisi de contingut qualitatiu de la totalitat d'expedients de nenes i adolescents migrants en el Sistema de Protecció de Menors de la Comunitat Autònoma d'Aragó (Espanya), registrats entre els anys 2000 i 2021. Els resultats permeten identificar-ne els orígens i aprofundir en els condicionants de gènere que col·loquen aquestes menors en situacions de vulnerabilitat específica, tant en les seves rutes migratòries com en els processos d'acolliment institucional. Com a resultat de l'anàlisi d'expedients es proposa una tipologia amb tres perfils no excloents entre si: les víctimes d'explotació (sexual, domèstica o d'un altre tipus), les que migren a conseqüència de les relacions familiars (reagrupació, violència de gènere o maltractament) i les que presenten un component manifest de promoció personal (o familiar). Finalment, s'identifiquen punts crítics en l'acolliment institucional d'aquestes noies, vinculats a les particularitats de les situacions de vulnerabilitat en què es troben i a la necessitat d'establir protocols i itineraris d'acolliment diferenciats. La migració de nenes i adolescents no acompanyades és poc visible i relativament estable en el temps. Per atendre les seves necessitats i garantir els seus drets es recomana introduir una perspectiva de gènere interseccional en els serveis socials especialitzats.
The aim of this article is to examine the sociodemographic characteristics of girls and female adolescents who migrate alone to Spain, as well as their motivations and migratory trajectories with a view to improving the processes involved in their institutional reception. For this purpose, a qualitative content analysis was conducted of all case files of female child and adolescent migrants registered from 2000 to 2021 in the Child Protection System of the Autonomous Community of Aragon, Spain. The results permitted identifying the origins of these minors and provided deeper insight into gender-related factors that place them in situations of specific vulnerability in both their migratory routes and processes of institutional reception. Following the analysis of the case files, a typology of three, non-mutually exclusive profiles of these young female migrants is proposed: victims of exploitation (sexual, domestic, or other forms), those whose migrate because of family relationships (reunification, gender violence, or abuse), and those who do so for reasons of personal (or family) promotion. Finally, critical issues related to the specific situations of vulnerability in which these female migrants find themselves are identified in their institutional reception, highlighting the need for differentiated reception protocols and itineraries. The migration of unaccompanied girls and adolescents is not very visible and yet relatively stable over time. To meet their needs and guarantee their rights, it is recommended that an intersectional gender perspective be introduced in specialized social services.
