Acceso usuarios
Agustí Bosch 
Al estudiar el comportamiento de los ciudadanos en las elecciones al Parlamento Europeo (PE), las elecciones de segundo orden (ESO) y el voto económico (VE) se han ignorado como tradiciones ajenas. Sin embargo, no deberían considerarse incompatibles: los votantes pueden utilizar las elecciones al PE para apoyar a los titulares nacionales, pero, al mismo tiempo, este apoyo puede ser el resultado de una evaluación económica. En este trabajo se combinan las dos tradiciones y se constata que, aunque las elecciones al PE no tengan por objeto evaluar la política nacional, los votantes las utilizan para recompensar o castigar a los titulares nacionales (es decir, ESO) por el estado de la economía (es decir, VE), un comportamiento que aquí se denomina «voto económico de segundo orden». El predominio del VE de segundo orden es relevante para la política de la UE. Si las elecciones al PE aumentan la responsabilidad de los titulares nacionales mientras el ejecutivo europeo sigue sin ser reconocido, esto podría ser perturbador para las instituciones económicas europeas.
En estudiar el comportament dels ciutadans en les eleccions al Parlament Europeu (PE), les eleccions de segon ordre (SOE) i el vot econòmic (EV) s'han ignorat com a tradicions alienes. No obstant això, no haurien de considerar-se incompatibles: els votants poden utilitzar les eleccions al PE per a recolzar els titulars nacionals però, al mateix temps, aquest suport pot ser el resultat d'una avaluació econòmica. En aquest treball es combinen les dues tradicions i es constata que, encara que les eleccions al PE no tinguin per objecte avaluar la política nacional, els votants les utilitzen per a recompensar o castigar els titulars nacionals (és a dir, SOE) per l'estat de l'economia (és a dir, EV), un comportament que aquí es denomina "vot econòmic de segon ordre". El predomini del VE de segon ordre és rellevant per a la política de la UE. Si les eleccions al PE augmenten la responsabilitat dels titulars nacionals mentre l'executiu europeu segueix sense ser reconegut, això podria ser pertorbador per a les institucions econòmiques europees.
When examining citizens’ behaviour in elections to the European Parliament (EP), second order elections (SOE) and economic voting (EV) have overlooked each other as alien traditions. However, they should not be seen as incompatible: voters may use EP elections to support national incumbents but, at the same time, this support may be the result of an economic assessment. This paper blends both frameworks and finds that, even though EP elections are not intended to evaluate domestic politics, voters use them to reward or punish national incumbents (i.e. SOE) for the state of the economy (i.e. EV); a behaviour referred to here as ‘second-order economic voting’. The predominance of second-order EV is relevant for EU politics. If EP elections enhance national incumbents’ accountability while the European executive remains unacknowledged, this could be disturbing for European economic institutions.
