Acceso usuarios
Jesús A. Ruiz Gálvez
Hay terminología educativa (adaptación curricular, diversidad, etc…) que por muy oída o por su burocratización, es asociada a tediosas y a veces inútiles tareas que los profesores/as realizan con un fin más de papeleo que de recurso para “mañana” en el aula. En este artículo buscaremos un equilibrio entre el currículum, el alumno y su forma de aprender.
Cuando hablamos de educar en contextos complejos, se nos pueden venir a la cabeza muy distintas realidades con alumnos de muchos perfiles. En el mejor de los casos, algunos de estos alumnos son etiquetados bajo la denominación de NEE, compensatoria, u otras similares, como si tal etiquetado nos facilitara o solucionara el problema y hubiéramos encontrado la solución a sus problemas de aprendizaje. La mayoría de los informes que a tal efecto se hacen, son de contenido genérico, hablan de conceptos vagos y podrían aplicarse a cualquier alumno, puesto que lo que en ellos se dice debiera aplicarse a todos. El individuo así, aparece diluido.
Y al final, el profesor/a se hace la misma pregunta de siempre: “Sí; pero yo mañana qué hago con este alumno en clase”.
Hi ha terminologia educativa (adaptació curricular, diversitat, etc…) que per molt sentida o per la seva burocratització, és associada a tedioses i de vegades inútils tasques que els professors/as realitzen amb una finalitat més de paperassa que de recurs per a “demà” a l'aula. En aquest article buscarem un equilibri entre el currículum, l'alumne i la seva forma d'aprendre.
Quan parlem d'educar en contextos complexos, se'ns poden venir al capdavant molt diferents realitats amb alumnes de molts perfils. En el millor dels casos, alguns d'aquests alumnes són etiquetats sota la denominació de NEE, compensatòria, o altres similars, com si tal etiquetat ens facilités o solucionés el problema i haguéssim trobat la solució als seus problemes d'aprenentatge. La majoria dels informes que a aquest efecte es fan, són de contingut genèric, parlen de conceptes vagues i podrien aplicar-se a qualsevol alumne, ja que el que en ells es diu hagués d'aplicar-se a tots. L'individu així, apareix diluït.
I al final, el professor/a se fa la mateixa pregunta de sempre: “Sí; però jo demà què faig amb aquest alumne a classe”.
There is some educational and bureaucratic terminology (adapted curriculum, diversity, etc ...) which is associated with boring and useless tasks that teachers do more for a bureaucratic reason rather than as a resource which can be used f in other future lessons. This article will search for a balance between the curriculum, the student and their way of learning.
When we speak of education in complex contexts, we think of very different situations with students from many profiles. In best cases, some of these students are labeled with the name of NEE, compensation education, or similar, as if such labels would help us solve the problem and so we had finally found the solution to their learning problems. Most reports are of general content, and talk about vague concepts which could be applied to any students. The individual disappears. And finally, teacher wanders the same old question: “Ok, but tomorrow what shall I do with my students in class?"
