Alfonso Egea de Haro, Carmen Navarro Gómez
Los gobiernos locales redoblan sus esfuerzos para ofrecer a las personas mayores servicios que van desde la sanidad y la atención a las personas dependientes hasta el ocio y las actividades culturales. A pesar de que el paradigma del envejecimiento activo está muy extendido, la intensidad del proceso de envejecimiento y la capacidad y las preferencias de los gobiernos locales para hacer frente a las consecuencias del envejecimiento no se distribuyen de manera uniforme. Este estudio explora las diferencias en las respuestas de los gobiernos locales al envejecimiento a partir de una encuesta realizada al personal funcionario y a las personas con cargos de representación política en municipios de la Comunidad de Madrid con una población superior a 10.000 habitantes entre octubre de 2018 y febrero de 2019. Una exploración descriptiva de las respuestas sugiere que existe una variabilidad en la respuesta de los gobiernos locales asociada a factores como la concentración de personas mayores en el municipio y las diferencias en los niveles de ingresos disponibles. En aquellos municipios que priorizan políticas intensivas en recursos (atención sanitaria, programas de prevención de la pobreza y la exclusión social), se observa una mayor concentración de personas mayores y niveles más bajos de ingresos disponibles. Por el contrario, los municipios más prósperos tienden a centrarse en políticas destinadas a promover el ocio y la cultura. Esta divergencia en las respuestas políticas locales resalta la heterogeneidad dentro del paradigma de envejecimiento activo. Además, proporcionan una comprensión más matizada de cómo estas políticas pueden adaptarse y responder a las necesidades específicas de cada municipio.
Els governs locals redoblen els seus esforços per oferir a les persones més serveis, que van des de la sanitat i l’atenció a les persones dependents fins al lleure i les activitats culturals. Malgrat que el paradigma de l’envelliment actiu està molt estès, la intensitat del procés d’envelliment i la capacitat i les preferències dels governs locals per fer front a les conseqüències de l’envelliment no es distribueixen de manera uniforme. Aquest estudi explora les diferències en les respostes dels governs locals a l’envelliment a partir d’una enquesta feta al personal funcionari i a les persones amb càrrecs de representació política en municipis de la Comunitat de Madrid amb una població superior a 10.000 habitants entre octubre de 2018 i febrer de 2019. Una exploració descriptiva de les respostes suggereix que existeix una variabilitat en la resposta dels governs locals associada a factors com la concentració de persones grans al municipi i les diferències en els nivells d’ingressos disponibles. En aquells municipis que prioritzen polítiques intensives en recursos (atenció sanitària, programes de prevenció de la pobresa i l’exclusió social), s’observa una concentració més elevada de persones grans i nivells més baixos d’ingressos disponibles. Per contra, els municipis més pròspers tendeixen a centrar-se en polítiques destinades a promoure el lleure i la cultura. Aquesta divergència en les respostes polítiques locals ressalta l’heterogeneïtat dins del paradigma d’envelliment actiu. A més, proporcionen una comprensió més matisada de com aquestes polítiques poden adaptar-se i respondre a les necessitats específiques de cada municipi.
Local governments are increasing their efforts to provide services to older adults ranging from health and care for dependents to leisure and cultural activities. Despite the widespread adoption of the active aging paradigm, the intensity of the aging process and the capacity and preferences of local governments to address the consequences of aging are not uniformly distributed. This study examines variations in local government responses to aging based on a survey conducted between October 2018 and February 2019 among government officials and political representatives in municipalities in the Community of Madrid with a population exceeding 10,000 inhabitants. A descriptive exploration of the survey responses suggests variability in local governments’ approach to aging, which is associated with factors such as the concentration of older adults in the municipality and differences in available income levels. In municipalities that prioritize resource-intensive policies, such as health care and programs targeting poverty and the prevention of social exclusion, there is a higher concentration of older adults and lower levels of available income. Conversely, wealthier municipalities tend to focus on policies aimed at promoting leisure and culture. This divergence in local policy responses highlights the heterogeneity within the active aging paradigm. Furthermore, it provides a nuanced understanding of how these policies can be adapted and responsive to the specific needs of each municipality.