Acceso usuarios
Giuliana Cardani
Este artículo ofrece una crítica de la educación intercultural bilingüe en Guatemala. El nuevo proyecto de nación de 1985 permitió albergar la esperanza de que la diversidad sociocultural guatemalteca sería finalmente aceptada, impulsando la creación de un estado multicultural y multilingüe. En el sector educativo, la propuesta de un currículo renovado que incluía un nuevo modelo de EBI representaba la posibilidad de alejarse de una EBI colonizadora y acercarse a la interculturalidad. Sin embargo, poco se ha hecho en la práctica para incluir el indigenismo en la educación dominante. Persiste una brecha entre la retórica sobre lo que debería representar la EBI y lo que se hace en el aula. El artículo explora los programas de formación de profesores de EBI y la influencia que pueden tener en la forma en que se concibe y se aplica. Un estudio cualitativo analizó cómo se entiende la EBI, el impacto que los profesores y su formación tienen, y el papel de la EBI para la transformación social. El estudio ha reconocido los retos que impiden que la EBI fomente el cambio social. Sin embargo, también ha revelado el comienzo de enfoques alternativos de formación de profesores que fomentan la descolonización del currículo
Aquest article ofereix una crítica de l'educació intercultural bilingüe a Guatemala. El nou projecte de nació del 1985 va permetre albergar l'esperança que la diversitat sociocultural guatemalenca seria finalment acceptada, impulsant la creació d'un estat multicultural i multilingüe. En el sector educatiu, la proposta d'un currículum renovat que incloïa un nou model de EBI representava la possibilitat d'allunyar-se d'una EBI colonitzadora i acostar-se a la interculturalitat. No obstant això, poc s'ha fet en la pràctica per a incloure l'indigenisme en l'educació dominant. Persisteix una bretxa entre la retòrica sobre el que hauria de representar la EBI i el que es fa a l'aula. L'article explora els programes de formació de professors de EBI i la influència que poden tenir en la forma en què es concep i s'aplica. Un estudi qualitatiu va analitzar com s'entén la EBI, l'impacte que els professors i la seva formació tenen, i el paper de la EBI per a la transformació social. L'estudi ha reconegut els reptes que impedeixen que la EBI fomenti el canvi social. No obstant això, també ha revelat el començament d'enfocaments alternatius de formació de professors que fomenten la descolonització del currículum.
This article offers a critical appraisal of the status of intercultural bilingual education in Guatemala, known as Educación Bilingüe Intercultural (EBI). The new national project of 1985 provided hope that Guatemalan socio-cultural diversity would finally be accepted, fostering the creation of a multicultural and multi-linguistic state. In the education sector, the proposal for a renovated curriculum that included a new EBI model represented the possibility of moving away from an assimilationist and colonial EBI and towards interculturalism. However, little has been done in practice to include indigeneity in mainstream culture and education. A gap persists between the rhetoric of what EBI should represent and what is done in the classroom. In this context, the article explores the role of EBI teacher training programmes and the influence these can have on how EBI is intended and implemented. A small-scale qualitative study analyzed how EBI is understood among stakeholders, the impact teachers and their training have on EBI, and EBI’s potential role for social transformation. The study acknowledged long-standing challenges impeding the EBI from encouraging social change and transformative interculturalism. However, it has also revealed the beginning of alternative EBI teacher training approaches that foster curriculum decolonization and respect for different identities.
