Acceso usuarios
Este artículo pretende trazar paralelismos entre la filosofía educativa de Antonio Gramsci y la propuesta pedagógica de don Lorenzo Milani. Importantes figuras intelectuales italianas del siglo XX, los dos se dedicaron a delinear los fundamentos teóricos y prácticos de sendos proyectos educativos revolucionarios. Aportaron con ello dos pedagogías de lo colectivo, emancipadoras y restitutorias, proponiendo contundentes alternativas al tecnicismo falsamente democrático de las didácticas imperantes. El presente escrito es también un ejercicio de reflexión a partir de la lectura de las obras de Milani y Gramsci que hacen referencia directa a la educación. El objetivo del artículo es comprender y señalar la actualidad de los dos pensamientos sobre este importante tema, que parece haber sido vaciado de significado en la sociedad actual, e interpretar desde ellos el binomio hegemonía-subalternidad.
Aquest article pretén traçar paral·lelismes entre la filosofia educativa d'Antonio Gramsci i la proposta pedagògica de don Lorenzo Milani. Importants figures intel·lectuals italianes del segle XX, els dos es van dedicar a delinear els fonaments teòrics i pràctics de sengles projectes educatius revolucionaris. Van aportar amb això dues pedagogies del col·lectiu, emancipadores i restitutòries, proposant contundents alternatives al tecnicisme falsament democràtic de les didàctiques imperants.El present escrit és també un exercici de reflexió a partir de la lectura de les obres de Milani i Gramsci que fan referència directa a l'educació. L'objectiu de l'article és comprendre i assenyalar l'actualitat dels dos pensaments sobre aquest important tema, que sembla haver estat buidat de significat en la societat actual, i interpretar des d'ells el binomi hegemonia-subalternitat.
This article aims to trace converging points between Antonio Gramsci's educational philosophy and Lorenzo Milani's pedagogical proposal. Important Italian intellectual figures of the 20th century, these authors outlined the theoretical and practical foundations of two revolutionary educational projects. By conceiving two pedagogies of the collective, emancipatory and restitutive, they offered strong alternatives to the falsely democratic technicism of prevailing didactics. This article is also an exercise in reflection based on the reading of the works of Milani and Gramsci in which there are direct references to education. The purpose of the article is to understand and emphasise the relevance of these two thoughts on this important topic, which seems to have been emptied of meaning in today's society, and to interpretate in these thoughts the hegemony-subalternity dichotomy.
