Acceso usuarios
El siguiente artículo presenta una reflexión filosófica crítica a propósito de la situación actual de la enseñanza y la pedagogía en España —en todos sus niveles de formación—, así como reivindica la necesidad de una filosofía de la educación para hacer frente a los problemas de la misma. Apoyándose, o cuanto menos, partiendo de los pensamientos ya expuestos por José Ortega y Gasset en el primer cuarto del siglo xx, este escrito busca defender la figura del maestro, cuya educación no solo se limita al aula institucional, sino también fuera de ella. Asimismo, se analiza la imbricación entre pedagogía y política, convirtiendo la primera en una labor social; se sumerge en el debate medios-fines de la educación, para criticar la homogeneización y concepción tecnocrática actual, que anula la formación personal y la actitud o pensamiento crítico; y aboga por fomentar una filosofía de la educación, a fin de desvelar otro modo de enseñar, que ya algunos autores españoles del pasado siglo propusieron a través de la literatura.
El següent article presenta una reflexió filosòfica crítica a propòsit de la situació actual de l'ensenyament i la pedagogia a Espanya —en tots els seus nivells de formació—, així com reivindica la necessitat d'una filosofia de l'educació per a fer front als problemes d'aquesta. Recolzant-se, o si més no, partint dels pensaments ja exposats per José Ortega y Gasset en el primer quart del segle XX, aquest escrit busca defensar la figura del mestre, l'educació del qual no sols es limita a l'aula institucional, sinó també fora d'ella. Així mateix, s'analitza la imbricació entre pedagogia i política, convertint la primera en una labor social; se submergeix en el debat mitjans-fins de l'educació, per a criticar l'homogeneïtzació i concepció tecnocràtica actual, que anul·la la formació personal i l'actitud o pensament crític; i advoca per fomentar una filosofia de l'educació, a fi de revelar un altre mode d'ensenyar, que ja alguns autors espanyols del passat segle van proposar a través de la literatura.
The following article presents a critical philosophical reflection on the current situation of teaching and pedagogy in Spain —at all levels of education—, and claims the need for a philosophy of edu-cation to deal with the problems of education. On the basis of the thoughts already put forward by José Ortega y Gasset in the first quarter of the 20th century, this paper tries to defend the figure of the teacher, whose education is not only limited to the institutional classroom, but also outside it. It also analyses the imbrication of pedagogy and politics, converting the former into a social task; it delves into the means-ends of education debate, to criticise the current homogenisation and technocratic conception, which annuls personal training and critical attitude or thinking; and it advocates the encourage of a philosophy of education, in order to reveal another way of teaching, which some Spanish authors of the last century had already proposed through literature.
