Acceso usuarios
El análisis del progresivo cambio sintáctico y pragmático en la narrativa es fundamental para comprender la constitución del español moderno que hablamos hoy. Concretamente, las secuencias de diálogo en las obras literarias son uno de los medios fundamentales para estudiar la oralidad pasada, pues pueden suponer, en ocasiones, una representación del habla coloquial. Este trabajo abarcará el estudio de uno de los más representativos fenómenos lingüísticos que forman parte del plano dialogal, el vocativo, tomando como objeto de estudio dos obras literarias del siglo XIV: Libro del Cauallero Zifar y El Libro de Buen Amor, ambas de reconocida importancia para la literatura española. En este trabajo se analizarán las funciones del vocativo a partir de su forma, pretendiendo así arrojar luz acerca del funcionamiento de las diferentes estrategias comunicativas de los interlocutores del diálogo y del comportamiento lingüístico de los personajes dentro de las obras literarias analizadas.
L’anàlisi del progressiu canvi sintàctic i pragmàtic a la narrativa és fonamental per a comprendre la constitució de l’espanyol modern que parlem avui. Concretament, les seqüències de diàleg a les obres literàries són un dels mitjans fonamentals per estudiar l’oralitat passada, ja que poden suposar, de vegades, una representació de la parla col·loquial. Aquest treball abastarà l’estudi d’un dels fenòmens lingüístics més representatius que formen part del pla dialogal, el vocatiu, prenent com a objecte d’estudi dues obres literàries del segle xiv: Libro del Cauallero Zifar i El Libro de Buen Amor, totes dues de reconeguda importància per a la literatura espanyola. En aquest treball s’analitzaran les funcions del vocatiu a partir de la seva forma, pretenent així donar llum sobre el funcionament de les diferents estratègies comunicatives dels interlocutors del diàleg i del comportament lingüístic dels personatges dins de les obres literàries analitzades.
The analysis of progressive syntactic and pragmatic changes in narratives is essential to understand the constitution of the modern Spanish we speak today. Specifically, dialogue sequences in literary works are one of the fundamental means to study past orality since they can sometimes represent colloquial speech. This work will cover the study of one of the most representative linguistic phenomena that are part of the dialogical level, the vocative, taking as object of study two literary works of the 14th century: Libro del Cauallero Zifar and El Libro de Buen Amor, both of recognized importance for Spanish literature. In this paper, the functions of the vocative will be analyzed on the basis of its form, thus trying to shed light on the functioning of the different communicative strategies of the interlocutors of the dialogue and the linguistic behavior of the characters within the analyzed literary works.
