Acceso usuarios
En este trabajo analizamos el uso de grupos léxicos paratácticos como procedimiento de traducción léxica en el Cuatrocientos, periodo en el que se introducen numerosos latinismos léxicos. Concretamente, nos centraremos en el estudio de dos traducciones castellanas de las obras del historiador romano Salustio elaboradas en el siglo XV. Tras el cotejo de ambas versiones con la fuente latina de la que provienen, analizaremos los contextos en los que una sola palabra fuente latina se adapta al castellano mediante el uso de un sintagma compuesto de dos o más palabras. Se indagará en las causas que justifican su empleo y se caracterizá la propia construcción.
In this paper we analyze the use of paratactic lexical groups as a lexical translation procedure in the 15th century, a period in which numerous lexical latinisms were introduced in the Spanish language. Specifically, we will focus on the study of two Castilian translations of the works of the Roman historian Salustio produced in the 15th century. After comparing both versions with the Latin text, we will analyze the contexts in which a single Latin word is adapted to Spanish through the use of two or more words. The causes that justify its use will be investigated and the construction itself will be characterized.
En aquest treball analitzem l’ús de grups lèxics paratàctics com a procediment de traducció lèxica al segle xv, quan s’introdueixen nombrosos llatinismes lèxics. Concretament, ens centrarem en l’estudi de dues traduccions castellanes de les obres de l’historiador romà Sal·lusti elaborades al segle xv. Després de l’acarament de totes dues versions amb la font llatina de la qual provenen, analitzarem els contextos en els quals una sola paraula font llatina s’adapta al castellà mitjançant l’ús d’un sintagma compost de dues o més paraules. S’indagarà en les causes que justifiquen el seu ús i es caracteritzarà la mateixa construcció.
