Acceso usuarios
This paper examines the differences in distribution between three Spanish verbal periphrases with continuative meaning: gerundial constructions with seguir, continuar and proseguir. Based on quantitative data extracted from two Spanish language corpora, our diachronic and synchronic analysis shows that over time the three auxiliaries have experienced changes in frequency which can be related to text genre and to the concept of communicative immediacy and distance. We argue that in Modern Spanish the whole discourse continuum of communicative immediacy and distance is covered by continuar and seguir. Contrastively, proseguir mainly survives in the prefab proseguir diciendo, which also seems to have played a significant role in the original expansion of the periphrasis. Thus, our data suggest that prefabs are not only involved in increasing the use of a grammaticalizing construction, but that they arguably also play an important role in the preservation of a construction whose use has decreased significantly over time.
El present treball examina les diferències de distribució entre tres perífrasis verbals amb significat continuatiu: seguir/continuar/proseguir + ger. A partir de dades quantitatives extretes dels corpus electrònics corde i corpes xxi, l’anàlisi diacrònica i sincrònica mostra que, al llarg del temps, els tres auxiliars han experimentat canvis de freqüència que poden relacionar-se amb el gènere textual i amb el concepte d’immediatesa i distància comunicatives. S’argumenta que en l’espanyol modern continuar i seguir cobreixen el continu discursiu d’immediatesa i distància comunicatives completament. En canvi, proseguir sobreviu, principalment, en la unitat convencionalitzada proseguir diciendo, que també sembla haver exercit un paper destacat en l’expansió original de la perífrasi. Així doncs, les dades suggereixen que les unitats convencionalitzada no sols estan implicades en l’increment de l’ús d’una construcció en vies de gramaticalització, sinó que probablement també exerceixen un paper important en la preservació d’una construcció l’ús de la qual ha disminuït significativament amb el pas del temps.
