Acceso usuarios
[1]
;
Esteban-Guitart, Moisès
[1]
;
Iglesias, Edgar
[1]
;
Langarita, Josan
[1]
;
Martí, Carolina
[1]
;
Monseny, Myrte
[1]
;
Pallisera, Maria
[1]
;
Planas, Anna
[1]
;
Puyaltó, Carolina
[1]
;
Soler-Masó, Pere
[1]
;
Trull-Oliva, Carme
[1]
Gerona, España
Este estudio se enmarca en la resiliencia socioeducativa comunitaria, centrada en analizar la implicación de agentes sociales y educativos en el diseño e implementación de propuestas sociales y educativas para hacer frente a situaciones de adversidad como la ocasionada por el covid-19. Los objetivos han sido identificar prácticas resilientes relacionadas con niños, niñas y jóvenes en 5 territorios de Cataluña (Celrà, Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot y Palafrugell), y aportar medidas específicas de evaluación y promoción de prácticas que potencien procesos de resiliencia socioeducativa comunitaria. El enfoque metodológico ha sido mixto mediante: un cuestionario dirigido a niños, niñas y adolescentes (10-17 años) (N=1.216) y a jóvenes (18-29) (N=115), una recopilación de 93 prácticas resilientes con 30 entrevistas a sus referentes y 5 grupos de discusión (N=36). Se presentan los principales resultados, así como la explicación de un modelo de análisis que permita conocer, analizar y potenciar las prácticas resilientes de una comunidad. Éste se ha operativizado agrupando 20 indicadores en tres dimensiones: Acompañamiento y personalización, Acción colectiva y capital social y Acciones de comunicación. Es una guía práctica, en formato de lista de verificación, orientada a la toma de decisiones para potenciar la resiliencia socioeducativa y dirigida a profesionales, instancias políticas y miembros del tejido asociativo.
Aquest estudi s’emmarca en la resiliència socioeducativa comunitària, centrada a analitzar la implicació d’agents socials i educatius en el disseny i implementació de propostes socials i educatives per fer front a situacions d’adversitat com l’ocasionada per la covid-19. Els objectius han estat identificar pràctiques resilients relacionades amb infants i joves en 5 territoris de Catalunya (Celrà, Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell), i aportar mesures específiques d’avaluació i promoció de pràctiques que potenciin processos de resiliència socioeducativa comunitària. L’enfocament metodològic ha estat mixt mitjançant: un qüestionari dirigit a infants i adolescents (10-17 anys) (N=1.216) i a joves (18-29) (N=115), un recull de 93 pràctiques resilients amb 30 entrevistes als seus referents i 5 grups de discussió (N=36). Es presenten els principals resultats, així com l’explicació d’un model d’anàlisi que permeti conèixer, analitzar i potenciar les pràctiques resilients d’una comunitat. Aquest s’ha operativitzat agrupant 20 indicadors en tres dimensions: Acompanyament i personalització, Acció col·lectiva i capital social i Accions de comunicació. És una guia pràctica, en format de llista de verificació, orientada a la presa de decisions per a potenciar la resiliència socioeducativa i adreçada a professionals, instàncies polítiques i membres del teixit associatiu.
This study focuses on community-based socio-educational resilience, particularly on analysing the involvement of social and educational stakeholders in the design and implementation of social and educational solutions aimed at palliating situations of adversity such as that caused by Covid-19. Its goals were to identify resilient practices linked to children and young people in 5 territories of Catalonia (Celrà, the Ciutat Vella neighbourhood of Barcelona, Girona, Olot and Palafrugell), and to suggest specific measures to assess and promote practices that can enhance community-based socio-educational resilience processes. The methodological approach was mixed and based on: a questionnaire aimed at children and adolescents (10-17 years) (N=1.216) and young people (18-29) (N=115); a set of 93 resilient practices with 30 interviews with their leaders; and 5 discussion groups (N=36). The main results are presented, as well as a description of an analytical model that makes it possible to discover, analyse and promote the resilient practices of a community. This model was operationalised by grouping 20 indicators in three dimensions: support and personalisation; collective action and social capital; and communication actions. The result is a practical guide taking the format of a checklist, aimed at assisting decisiontaking to enhance socio-educational resilience, for workers, political bodies and members of the social and educational sector.
